Quiosc

Diari de Girona

Jordi Serrano

Anna Gabriel i Vázquez Montalbán

Per intentar desprestigiar i deshumanitzar els presos i els exiliats molts s’han atrevit a criticar la defensa que ha exercit Anna Gabriel davant el jutge. Això només denota una actitud miserable. Alguns dels que ho critiquen volen la monarquia borbònica, hi ha gustos per a tot, però altres són independentistes radicals de sofà i tuit i pel que es veu sense empatia.

Alguns provinents de l’esquerra deien que durant l’antifranquisme la gent actuava de cara. És veritat que va haver-hi actituds heroiques davant jutges franquistes, però en general els advocats intentaven salvar els seus clients amb estratègies complexes. I els jutges eren similars o pitjors que els Marchenas i Llarenas d’ara. El debat sobre si els perseguits per la justícia per raons polítiques han de presentar-se o no davant els jutges ve de lluny. Miguel Salas ens recorda el debat entre revolucionaris russos després de l’aixecament a Petrograd de juliol del 1917: «La justícia va decretar una ordre de detenció sobre Lenin i es va discutir si havia de presentar-se o no davant els jutges. Lenin va argumentar: ‘El que les autoritats necessiten no és un judici, sinó una campanya de persecució contra els internacionalistes’. En canvi, Lev Trotski, (...) va acceptar ser detingut i va afrontar el procés judicial (…). Fins i tot entre els revolucionaris russos va haver-hi dues maneres d’afrontar el problema. Els exemples en aquest sentit són molts i molt alliçonadors».

Posarem un exemple local, el de l’interrogatori a Manolo Vázquez Montalbán quan va ser detingut en plena dictadura franquista:

-Responda sobre los 147 sellos que tenía en su casa a favor de la Amnistía.

-Me los dieron un día y como no estaba de acuerdo con lo que reivindicaban los guardé en casa para que no fueran distribuidos.

-¿Y sobre la pancarta que estaba colgada en las rejas de la Universidad?

-Cayó un paquete desde un piso de arriba a mis pies, lo abrí y era una pancarta y de golpe me vi rodeado de estudiantes que me amenazaban si no la colgaba.

És un exemple que Gabriel coneix a bastament. I no per això deixem de considerar Manolo Vázquez Montalbán un dels millors i més notables ideòlegs i lluitadors comunistes catalans.

N’estic fins al capdamunt de gent que critica qui s’ha estat quatre anys a l’exili per culpa d’uns jutges d’extrema dreta que no apliquen les lleis sinó la bilis. La primera obligació d’un republicà, dels partits republicans i de les entitats republicanes és aconseguir treure els presos de les presons i fer possible retornar els exiliats a casa seva. I alegrar-se quan s’aconsegueix. Criticar-ho és de manca de sentiments però també de manca de visió política i de valors republicans. Sinó cuides els teus, quin missatge estàs donant? El de ser una persona execrable amb un projecte execrable. Felicitats Anna Gabriel, me n’alegro molt i que tinguis el retorn el més aviat possible.

Compartir l'article

stats