Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Soler

Diari del dur exili a Cala Montgó (II)

Els escric des d’una gandula mentre em donen un massatge, he hagut de conformar-me amb una massatgista xinesa, a mi no me’n fan els meus feligresos com a l’altre exiliat, el de Waterloo. M’arriben notícies que precisament el partit del Vivales i Borràs ha aprovat no suspendre de militància els investigats per la justícia ni tampoc expulsar als condemnats en ferm per aquesta, en casos que es considerin «lawfare», paraula d’aquestes que al llacisme li agrada inventar de tant en tant i que significa simplement «quan ens doni la gana». Amb aquesta decisió, el partit aprova un canvi de nom -un més- i passa a dir-se JuntsxHampa, convertint-se en refugi de delinqüents de tot pelatge, sempre que jurin fidelitat a la causa, ja que és sabut que tota acusació de delicte contra un llacista és lawfare, aquí tenim Laura Borràs per a demostrar-ho.

JuntsxHampa és ja una nova Legió Estrangera, s’hi poden allistar pròfugs de tot el món sense que se’ls exigeixi res més que creure a ulls clucs en la republiqueta, ningú els preguntarà pel seu passat, és igual si van estafar, van robar, van difamar, van mentir, van agredir, van mutilar o van practicar la zoofília, el passat és passat. JuntsxHampa agafa el relleu de l’esmentada Legió com a amagatall de la justícia, i és de suposar que, com en aquell cos de l’exèrcit francès, qui s’allisti pot fins i tot fer-lo amb nom fictici, a ningú li importa res del seu passat, ni tan sols el nom real.

- Benvinguda, recluta. Nom?

- Laura Trapis.

-D’acord, no vull saber res més. Firmi aquí i vagi a veure si existeix algun uniforme de la seva talla. Si no, que n’hi construeixin un.

Fa a penes uns dies, la famosa taula de negociació entre el Govern espanyol i el Governet, ha acordat desjudicialitzar la política, cosa que només es pot aconseguir de dues maneres: o deixant els polítics de delinquir, o deixant-los delinquir. Apostaria que s’optarà per la segona solució, que és molt més còmoda. Sigui com sigui, JuntsxHampa millora notablement aquest acord, ja que considera lawfare tota acusació contra un llacista, si a vostè l’enxampen en el llit amb un menor drogat, pot brandar davant els nassos de la justícia el seu llacet groc, i passa a ser un perseguit polític. Víctima de lawfare, per dir-ho així, i perdonin que repeteixi tant la parauleta, però és que, com les altres que inventa aquesta tropa, aviat desapareixerà com a llàgrimes en la pluja, o millor, com a diners d’una caixa de resistència en butxaques d’un dirigent llacista.

Igual que en la Legió, quan un de JuntsxHampa es troba en una situació difícil, van en la seva ajuda els altres llacistes, com un sol home, sense preguntar ni tan sols qui té raó, la raó no casa amb JuntsxHampa. Així va succeir ahir davant del Parlament, que al crit de «A mi, JuntsxHampa!» proferit per Laura Borràs, unes desenes de valents, probablement de passat tenebrós tot i que per això millors soldats, van demostrar anant a defensar-la que cada llacista és el seu germà d’armes. No va servir de res, no es pot vèncer en totes les batalles, però els soldats de JutsxHampa van demostrar que ni les lleis ni els reglaments ni la justícia ni la democràcia estan fets per a ells. Ni la lawfare, és clar.

Compartir l'article

stats