Has de veure el que fa aquesta jugadora, jo no ho havia vist mai...». Era el setembre del 2013 i, en plena conversa informal, una veterana política gironina, que havia jugat a bàsquet en la seva joventut, recomanava passar per Fontajau per veure la nova nord-americana de l’Uni Girona. Era Chardé Houston. Un talent espectacular que, amb poc sentit del joc col·lectiu i una millor oferta de la lliga coreana, va durar pocs mesos a Girona. Houston no és de les jugadores més recordades, però sí un bon exemple del pòsit que deixa Pere Puig després de moltes temporades com a director esportiu de l’Uni. Això és portar a Girona jugadores que demostressin a les noves generacions que l’espectacle que, per televisió, veien fer a jugadors professionals de l’ACB o l’NBA, també el podien, i el sabien, fer les dones. Que el sabien fer era, i és, una evidència. Bones jugadores de bàsquet femení n’hi ha hagut sempre, també a Girona, però la gent jove necessita ídols. I veure jugar en directe a Fontajau a Angel Robinson, Noe Jordana, Ify Ibekwe, Núria Martínez, Chelsea Gray, Marta Xargay, Sonja Vasic, Laia Palau o Rebekah Gardner és una oportunitat perquè les nenes somiïn. I en això hi ha tingut molt a veure Puig.
Actualment, deixar anar un discurs de suport a l’esport femení és molt fàcil. I més quan, des de fa anys, el projecte de l’Uni s’ha consolidat a l’elit i l’assistència de públic de Fontajau, amb partits per sobre dels 3.000 espectadors, és de les millors d’Europa. Però de les bones paraules als fets hi ha un llarg camí. I, al costat d’un altre petit grapat de noms claus, aquest trajecte l’ha recorregut Pere Puig. Durant molts anys. Rebent elogis per aconseguir fitxar dos cops a Chelsea Gray, per convèncer a Laia Palau perquè vingués a Girona o per descobrir Angel Robinson a la lliga portuguesa. Però, també, durant temps, preocupant-se de canviar l’horari del partit d’un cadet, parlant amb pares, ajudant a buscar recursos econòmics (o, al costat d’altres directius, avançant diners de la seva butxaca per pagar nòmines). Les comparacions sempre són odioses, però, segurament, Pere Puig ha estat el millor director esportiu que hi ha hagut mai en els diferents clubs professionals, de l’esport que sigui, de Girona. Pel seu encert en els fitxatges, però sobretot pel llegat que deixa a la ciutat, El de moltes nenes, i nens, que han gaudit, i somiat, veient un triple de Jordana, una assistència de Laia Palau, una jugada màgica de Chelsea Gray o una penetració de Gardner.
