Quiosc

Diari de Girona

Miquel Fañanàs

Accessibles

L’acte celebrat recentment a Girona per denunciar les mancances de la ciutat en matèria d’acessibilitat. ANIOL RESCLOSA

Catorze entitats gironines s’han unit aquest estiu per reivindicar conjuntament a l’ajuntament de Girona la implantació urgent de mesures que facin possible l’accessibilitat d’aquests col·lectius en igualtat de condicions. Per visualitzar aquesta demanda varen convocar als mitjans de comunicació al carrer Santa Clara, just davant mateix dels esglaons que condueixen al pont de les Peixateries Velles més conegut com el de l’Eiffel, un espai que segons el programa electoral de Junts s’havia d’arranjar en aquest mandat. Fa uns pocs anys, aquesta mateixa reivindicació potser l’haurien fet davant l’edifici de Correus, un lloc emblemàtic de la manca de sensibilitat per aquests col·lectius de persones amb discapacitat ja que va costar Déu i ajuda que s’arrangés l’accés mitjançant una rampa habilitada als efectes de la demanda. Finalment, però, i després de múltiples queixes individuals i col·lectives, la Subdelegació del Govern de l’Estat va ser amatent a les peticions rebudes i va encarregar un petit projecte per salvar el desnivell històric i facilitar així l’accés a totes aquelles persones que no els era possible accedir a l’interior de les oficines.

Ara, amb tota justícia reclamen a l’ajuntament que es posi les piles en aquesta qüestió i ho exemplifiquen amb mostres ben evidents de les mancances com l’accés al pont de l’Eiffel tot esperant que es compleixi la promesa electoral. És veritat que des de fa molts anys l’ajuntament de Girona ha mantingut una política encaminada a reduir i/o eliminar els obstacles que s’interposen en la vida diària de les persones que s’han de moure per la ciutat amb cadira de rodes i, per exemple, s’ha mantingut una tasca continuada de rebaixar les voreres a les interseccions urbanes per tal de facilitat l’accessibilitat i també s’han incorporat semàfors intel·ligents (pocs) preparats per avisar amb senyals acústiques als invidents tot i que en aquest terreny queda encara molta feina per fer. El clam de les entitats rau en el fet que segons les dades pressupostàries, l’ajuntament de la ciutat del quatre rius ha patit darrerament una davallada escandalosa pel que fa al pressupost que es destina a les millores en matèria d’accessibilitat ja que si el 2019 s’hi esmerçava un 0,39% aquest any 2022 s’ha reduït al 0,07% , és a dir, ni tan sols el percentatge que es recomana en concepte d’ajuda solidària!

A l’octubre, aquestes entitats presentaran al ple municipal una moció on exposaran aquesta situació de pobresa pressupostària pels projectes d’accessibilitat i ho faran amb propostes concretes i documentades després d’un treball de recerca barri a barri, detectant i fotografiant situacions i punts d’actuació urgent, no només perquè serveixi de llum i guia per a l’actuació municipal posterior sinó també per conscienciar la ciutadania del problema que suposa l’ús col·lectiu dels espais públics de la ciutat. Certament que les problemàtiques no son les mateixes i, per tant, les solucions també poden ser diverses, però sembla evident que els serveis municipals haurien de disposar en primer lloc d’una diagnosi de la problemàtica i els estudis concrets per poder resoldre les mancances ja sigui amb plans específics pel Barri Vell o amb mesures programades als punts calents dels barris en el seu conjunt.

En aquest sentit, és important la dotació de recursos econòmics però també la conscienciació ciutadana. Així, rètols com el que s’han començat a difondre en la senyalització d’espais reservats per a discapacitats amb la frase «De debò et vols posar en el meu lloc?» posen el dit a la nafra de la insolidaritat més pregona. També és d’agrair la tasca vigilant de la Policia Municipal comprovant i sancionant el mal ús d’algunes targetes per part de conductors que es vanten de ser més llestos que ningú a l’hora de cercar estacionament gratuït i/o retirant amb la grua els vehicles indegudament estacionats als espais especialment reservats. No és agradable, però s’ha de fer.

Compartir l'article

stats