Laura Borràs és innocent dels càrrecs pels quals se la investiga, i pels quals haurà de respondre davant d’un tribunal, mentre una sentència ferma no digui el contrari. Personalment li desitjo que surti neta del judici i que no es demostri que, en un càrrec anterior, va propiciar o consentir l’afavoriment d’un amic a base de fragmentar contractes per adjudicar a dit i estalviar licitacions amb concurrència pública. És més, em comprometo amb els lectors d’aquest diari a publicar una columna –si en aquell moment continuo tenint aquest plaer– que es titularà Laura Borràs és innocent. Però això no és tot perquè vivim en un món polític i estem legitimats a preguntar a Junts per Catalunya com és possible que amb l’amenaça més que previsible d’aquesta situació, Borràs fos presentada a les passades eleccions ni més ni menys com a candidata a presidenta de la Generalitat. És llavors quan apareix aquell tema que hem vist massa cops: embolicar-se amb la bandera, assenyalar a qui presenta denúncia com a dolents, enemics de Catalunya que ens volen mal, etcètera. Que de conspiracions d’haver-n’hi n’hi han, ja ho sabem.
Però aquest dijous hem vist Borràs desquiciada en un discurs en el qual ha engrandit la llista de dolents que li volen mal a ella (i a Catalunya, que és el mateix) fins a incloure-hi a la mesa de Parlament i a tota la cambra per extensió. Fa uns dies la vam veure al FAQS amb mirades airades a periodistes que feien la seva feina i no em refereixo a l’esbroncada als camerinos, cosa que als informadors potser ens va en el sou, però el discurs de després que la cambra la inhabilités és, a més, inhabilitador per continuar en política perquè va mostrar-se com a un personatge patètic i malaltís que creu que tothom és dolent i està en contra seva.
Es veu que vol morir matant, quan dimitir no volia dir reconèixer culpabilitat. Hauria estat un gest honorable d’algú que pot proclamar la seva innocència però vol deixar net un càrrec de sospites. Borràs és una persona jove, amb estudis i segurament hauria tingut molts anys de carrera política si no s’hagués mostrat dijous com una persona incapaç de contactar amb la realitat i que afegeix a la llista de dolents a tothom que no li balli la sardana, encara que els dolents siguin, des d’ara, els components del Parlament de Catalunya. Crec que queda, definitivament, inhabilitada per a la política. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
