L’anomenada economia col·laborativa «crea oportunitats d’ocupació, genera ingressos més enllà de les relacions laborals lineals tradicionals i fa possible que les persones treballin segons modalitats flexibles. Això els permet ser econòmicament actives quan les formes més tradicionals d’ocupació no s’adeqüen a la seva realitat». És una frase extreta d’un document de la Comissió Europea i que aquesta setmana pren vigència per diferents resolucions judicials i de la Inspecció de Treball contra plataformes com Glovo -amb l’ús de falsos autònoms a Girona- i Just Eat.
De la mateixa manera que recentment s’ha aconseguit tancar un acord per definir un nou sistema de cotització d’autònoms més just del que hi havia fins ara, l’administració hauria de ser valenta i apostar per un marc regulador propi en l’àmbit laboral per aquestes noves modalitats de prestació de serveis. Ara com ara, el desenvolupament de noves formes d’ocupació en l’àmbit de l’economia col·laborativa troben un encaix més que complicat en el model binari d’assalariat-autònom. Si, com la Comissió Europea, estem d’acord de la rellevància d’aquest model, hem de trobar la manera de situar-lo en el mercat i en la legislació laboral i fiscal.
