Quiosc

Diari de Girona

Joan Vila

Energia potencial humana

Diumenge passat vaig fer amb uns amics una petita excursió entre Vilallonga i Camprodon. Tot i que feia calor, és un itinerari ombrívol que passa pel costat dret del riu Ter, essent així un itinerari fresc. Amb nosaltres venia una jove estudiant, l’Estel. Quan vam sortir del pont sobre el Ter a Vilallonga, li vaig dir: «mira, aquesta resclosa que hi ha aquí davant pren l’aigua del riu per a la central de Llanars». El camí discorre primer sobre el mateix canal, un xic soterrat i més endavant el canal ja no es percep. El camí s’enfila lleugerament per trobar la carena d’Abella fins la Roca. Dalt, amb la vista del poble de La Roca comentàvem com el canal travessa per un túnel la serra d’Abella i creua el riberal de Pelancà per un aqüeducte a les closes de Vila Beia. A l’altre costat, el canal passa per la cara nord del Puig Ventós fins arribar a Llanars. Vam creuar per dintre La Roca, visitant la seva minúscula església, veient la tomba del pintor Pons i vam baixar cap a Llanars. Quan vam trobar la central hidroelèctrica de Bassols vaig acabar el relat energètic: «L’aigua que ha arribat pel canal des de Vilallonga, fent 3 quilometres de recorregut, es troba a uns 1050 m. I la central és a uns 960 m. El desnivell és d’uns 90 m. Quan l’aigua és dalt el canal, just abans de baixar pel tub, té una energia que en diem potencial. Es diu així perquè té la capacitat potencial de caure avall i transformar-se en una altra energia, en treball, que farà movent la turbina lligada a un alternador que produirà electricitat». D’energia potencial n’hi ha molta, per exemple qualsevol combustible es transforma en calor si s’oxida, és a dir, si es crema. Una bateria carregada té energia potencial per donar electricitat, l’urani té capacitat de donar calor si es fa fisionar, el vent té potencial si li posem davant un aerogenerador, la radiació del sol té capacitat per generar electricitat si li posem una placa fotovoltaica i també la radiació solar té la capacitat de produir fotosíntesi en una planta si ho combinem amb aigua i nutrients. Quant més alt sigui el potencial, més treball generarà.

Però, i en l’espècie humana, on és l’energia potencial? Què és el que ens empeny a treballar, a transformar la nostra capacitat en energia? El primer potencial és omplir les necessitats bàsiques de menjar, vestir i resguardar-se del fred i de l’ambient, en un habitatge. Però, una vegada satisfetes les necessitats més bàsiques, què és el que empeny una persona a fer coses, a treballar, a pensar, a córrer, a caminar? L’energia potencial de la persona és la il·lusió, l’ambició d’avançar cap a una situació millor. En la nostra cultura això s’ha transformat en un sinònim de riquesa material: la prosperitat es veu avui com la millora del poder de compra, fins el punt que la quantitat que posseïm arriba a ser més important que la persona que som. I això és una fal·làcia que porta a l’absurd quan un individu ja té omplert el cistell de necessitats bàsiques. El Dalai-lama ho portava a l’extrem: «Darrera una superfície bonica d’opulència s’amaga una mena d’agitació mental que condueix a la frustració, a baralles supèrflues, a la dependència de drogues i de l’alcohol, i en el pitjor dels casos al suïcidi».

L’error és no veure que la prosperitat de l’individu comprèn dimensions socials i psicològiques essencials. Sentir-se bé depèn en part de la capacitat de donar i de rebre amor, de beneficiar-se del respecte dels companys, de fer un treball útil, de sentir que un pertany a una comunitat i que hi confia. Per tant, la prosperitat que porta potencial s’ha de concebre com una condició que inclou obligacions i responsabilitats mútues.

Aquestes reflexions les haurem d’anar fent quan arribi el moment on la capacitat de compra disminueixi. No fer-ho portarà molta gent a la incomprensió de la vida, a sentir-se enganyada, a no saber quin és el seu rol en la societat on estem. Si perdem capacitat de consum, quina serà l’energia potencial?

La tasca de l’administració pública és la de fer possible que un nen es formi adequadament, que un jove pugui trobar el seu camí professional, realitzar-se, construir el seu grup social, una família si s’escau, trobar el seu habitatge, reproduir-se i sentir-se bé en el seu entorn. A més li ha d’assegurar atenció sanitària adequada. Com ho farà aquesta administració quan el poder de compra caigui de forma important? Els francesos porten 3 mesos discutint lleis i mesures per mantenir el poder de compra, evitant que passi el que acabarà passant, que es perdrà definitivament.

Si assumim que el canvi que ens ve en els propers deu anys és una transformació d’una economia que intenta mantenir l’estat actual de prosperitat acumulativa a base d’augmentar l’endeutament, s’arriba a la conclusió que això no té més recorregut i caldrà repensar el model. Inevitablement caldrà abaixar dràsticament el poder de compra. Però, una vegada arribats aquí, caldrà també resoldre qüestions molt urgents, com l’accés a l’habitatge.

El món occidental ha arribat a una situació de satisfacció de les seves necessitats bàsiques que el porta a que cada nova adquisició aporta menys satisfacció que l’anterior, una teoria que es diu d’utilitat marginal decreixent. El repte és canviar l’objectiu vital d’un afany basat en l’opulència cap a una il·lusió basada en la comunió amb el grup social on es pertany. Serà difícil d’assolir, molt més si encara el que fem és resistir-nos a acceptar la nova situació, frenant al cost que sigui la pèrdua de poder adquisitiu com ja fan els francesos i copiarem els espanyols.

Crec que a l’Estel li va agradar el concepte d’energia potencial.

Compartir l'article

stats