L’interès de tota persona davant qualsevol entrebanc o problema, i a la vida n’hi molts, és, òbviament, trobar solució, ser escoltat i i ser tractat amb humanitat, sense dilacions ni excuses. Però l’experiència ens situa en una realitat molt diferent del que és la necessitat i el desig de tots. I torno a insistir en el deure i l’obligació que tenen totes les administracions públiques de garantir una actuació àgil, eficient, transparent i sense dilacions. I això val per a tots els nivells de la complexa i burocratitzada organització administrativa de la nostra societat. Retardar la solució de qualsevol problema, amb excuses de qualsevol mena i explicacions legalistes, no deixa de ser un greu perjudici i una flagrant injustícia contra la ciutadania.
Podem referir-nos a la lentitud enervant de la maquinaria judicial, a la pèrdua sistemàtica de temps a que es veuen sotmesos els que per una causa o altra han d’acudir davant dels tribunals, siguin justiciables, perits, advocats o testimonis. Són milers i milers les hores que diàriament es perden, a les antesales judicials, inútilment, per manca d’una voluntat decidida de fer funcionar amb eficiència i sentit comú l’aparell i la burocràcia judicial. I curiosament ningú se sent responsable, mantenint-se en el temps rutines, disfuncions i errors que arriben a considerar-se «normals». Greu error i gran injustícia, que priva del seu temps a moltíssimes persones, sense possibilitat individual de defensa, i diluint-se la responsabilitat, sense cap responsable l’assumeixi. Lamentable.
No em cansaré de reiterar que la funció pública ha de comportar un servei públic exemplar i modèlic. Els treballadors públics tenen un salari garantit i una estabilitat envejable, i ells i els seus caps saben que estan per servir la ciutadania de la millor manera possible, amb empatia, eficàcia i celeritat. En alguna ocasió he parlat que alguns directius d’entitats públiques actuen com virreis, sense assumir responsabilitats i manant i ordenant amb arbitrarietat. És un altre mal endèmic d’unes administracions que des de temps immemorials són utilitzades políticament. Greu error, quan interessos de partit, ideològics o de grup es sobreposen al bé comú i a l’interès general.
Finalment, si parlem de la sanitat pública, caldrà examinar situacions com la de persones que, si fossin ateses amb rapidesa, s’evitarien llargs períodes de baixa mèdica i es recuperarien amb més garanties. No es pot perdre de vista que l’objectiu primordial de la funció pública, des del principi d’igualtat i de legalitat, és servir la ciutadania i no els interessos burocràtics o econòmics de l’administració corresponent. I en aquest sentit caldrà que l’INSS replantegi les seves decisions, actuacions i resolucions, no sempre respectuoses amb la realitat ni protectores dels necessitats. I sense oblidar l’obligació de respondre motivadament i amb celeritat a les peticions ciutadanes. Però aquest tema el tractarem un altre dia.
