Diari de Girona

Diari de Girona

Pere Lladó

La Laura i els seus llepacrestes

En aquests darrers dies la protagonista de la política catalana ha estat Laura Borràs. La seva darrera compareixença fou patètica. Va embrutar de tinta a tort i a dret, tot titllant de jutges hipòcrites els seus companys de la mesa del Parlament que l’apartaren del càrrec per tal de salvar la institució. El seu histriònic discurs la invalida totalment per continuar en la vida política catalana.

Malgrat l’article 25.4 del reglament del Parlament de Catalunya s’ha negat a dimitir. La presumpta corrupta intenta barrejar un cas clar de mala praxis amb una persecució a l’independentisme. I això que la investigació del cas fou del cos dels Mossos d’Esquadra.

Segons la protagonista –que no té cap escrúpol a l’hora d’empastifar l’estat espanyol– són les clavegueres de Madrid que li van al darrera des de fa anys. Per cert, oblida que ella és funcionària de l’estat des del proppassat 21 de gener. Ella mateixa guanyà un concurs de la Universitat de Barcelona quan era candidata única. Preferí ser funcionària d’aquest estat –que ella insulta cada dia– abans de ser professora agregada, la qual cosa l’hauria fet dependre de la Generalitat de Catalunya. Amb tot, no s’està d’afirmar que Espanya la té en el punt de mira. Com molt bé afirmà Pere Aragonès: «no s’ha de confondre un cas de corrupció amb una possible persecució de les idees independentistes».

Laura Borràs intenta presentar-se com una víctima del procés, tot oblidant que des de l’Institut de les Lletres Catalanes adjudicà a dit a un tal Isaías Herrero contractes de menys de 18.000 euros fins a arribar a la xifra de 330.000. D’aquesta manera s’estalvià un concurs públic per tal d’afavorir un amic seu d’una trajectòria d’una opacitat descomunal. I d’això certament no en parlà en la famosa entrevista al FAQS de TV3.

Però Laura Borràs ha arribat lluny amb el vist-i-plau no només de l’expresident Quim Torra, sinó amb el suport d’un moviment polític com el de Junts que li permeté ser diputada a les Corts espanyoles, candidata a la Generalitat i presidenta del Parlament de Catalunya amb els vots de Junts i Esquerra. I tots ells coneixien que les seves maneres de fer la portarien a la banqueta dels acusats. I aquí, per molt que ella digui, Madrid no hi té res a veure, perquè és la protagonista del fraccionament dels contractes per tal d’incomplir la llei, de no permetre un concurs públic i d’atorgar-los a dit a un amic.

I el seu partit ho sabia i com és costum en els casos de corrupció va mirar cap a un altre costat. Junts no va obrir cap expedient, ni demanà responsabilitats, sinó que la coronà amb càrrecs públics. I això és inadmissible. Tan inadmissible com que ERC la votés per a presidenta del Parlament de Catalunya. El país no s’ho mereixia, per molt que una colla de hooligans li riguessin les gràcies. I els polítics que abusen del poder i dels càrrecs públics han de ser apartats, ja siguin de Junts, d’ERC, del PSC, de la CUP o del PP.

Tard o d’hora caldrà arribar a una etapa de regeneració de la política. Hom pot ser independentista o no. Les idees es poden combatre políticament i totes són respectables. Però no es pot abusar d’un càrrec. Les clavegueres de l’estat –que avui són protagonitzades pels Villarejo, Sánchez Camacho, Jorge Fernández, etc... entre altres– han perjudicat polítics amb noms i cognoms. Dos exemples en són Xavier Trias i Artur Mas. Però el cas de Laura Borràs no té res a veure en tot això. Ella, acompanyada d’una colla de llepacrestes, han fet molt mal a Catalunya, encara que ho vulguin tapar amb una estelada.

Compartir l'article

stats