Quiosc

Diari de Girona

Jordi Molet

Un govern a la corda fluixa

Les discrepàncies entre els dos socis del govern de la Generalitat sobre la suspensió de Laura Borràs i la viabilitat de la taula de diàleg no deixen lloc a dubtes de les dificultats d’ERC i JxCat per mantenir l’equilibri de l’executiu. Per molt que es digui que el govern està cohesionat en base als acords que van fer-lo possible, és evident que les declaracions extemporànies que s’han fet d’una banda i de l’altra el fan trontollar.

Laura Borràs, la presidenta suspesa de funcions, no vol cedir i, en aparença, els que manen al partit li donen suport, tot i que saben que si ella dimitís es podria elegir un altre president o presidenta de JxCat, mentre que, si no ho fa, la presidència l’ostenta provisionalment Alba Vergés d’ERC, que és a qui li correspon segons el reglament de la Cambra. És a dir, que la decisió de Borràs, que sap que la seva suspensió és irreversible sinó és que l’absolen dels delictes que li imputen, frena que algú de JxCat pugui ocupar el seu lloc. I el més curiós del cas és que a ERC no volen de cap manera quedar-se amb la presidència del Parlament, perquè això sí que seria trencar els acords de legislatura i suposaria una esmena a la totalitat als pactes que van sorgir de la dita majoria independentista del 52%.

Però al costat d’aquesta crisi, que per si sola ja és prou important, hi ha les divergències sobre la taula de diàleg que, mentre per ERC és l’única manera de resoldre el conflicte amb l’Estat, per JxCat és la crònica d’un fracàs anunciat i no en volen saber res.

I amb aquests dos episodis es veu clarament que la dita majoria independentista del 52% no existeix, si és que ha existit mai. Les estratègies d’uns i altres no tenen res a veure, i això sense parlar de la CUP, que era la tercera pota de la majoria. Per ERC és important negociar per desjudicialitzar la política, aconseguint frenar l’acció de la justícia en els casos relacionats amb l’1-O, cosa certament complicada, i negociar amb l’Estat un referèndum per quan sigui possible. En canvi, des de JxCat no confien en cap tipus de negociació i estan a favor de tensar la corda amb el «ho tornarem a fer», tot i que ara ja saben que la uniteralitat i saltar-se les lleis espanyoles tenen conseqüències, com s’ha pogut i es pot comprovar amb els que van anar a la presó, amb els exiliats i amb la gran quantitat de causes pendents que encara s’estan tramitant.

Certament, fins ara el govern de Pedro Sánchez no ha donat gaires mostres de buscar solucions al conflicte català, més enllà dels indults. La taula de diàleg ha estat supeditada a tots els compromisos electorals del PSOE, per allò de no perjudicar els seus candidats a Madrid, Castella i Lleó o Andalusia. I fins la darrera reunió ha semblat més una performance que no pas un fòrum de negociació.

Però ara ERC hi confia i així ho han manifestat tant el president Pere Aragonès com la consellera, Laura Vilagrà. I si hi confien és que deuen tenir elements per pensar que hi ha possibilitats d’avançar, ja que si no fos així seria un autèntic suïcidi polític per a una formació que després de molts anys de governs autonomistes ha aconseguit tenir la presidència de la Generalitat.

Sobta, i molt, que, mentre ERC confia en la taula de diàleg, JxCat en desconfiï obertament i no vulgui ni participar-hi, formant part, com en forma, del mateix govern. Perquè estem parlant d’una qüestió transcendental, d’un tema de país i més si els dos partits són independentistes.

Tant l’afer de Laura Borràs com el de la taula de diàleg demostren que el govern està a la corda fluixa i que només s’aguanta perquè un trencament suposaria enviar a casa a molts quadres que ara viuen del càrrec que ostenten.

Compartir l'article

stats