Fa uns dies em vaig trobar un excompany d’institut passejant per Platja d’Aro. Ens vam intentar posar al dia en tres minuts. Em va explicar que viu a la zona de Figuerola-Bonastruc de Girona i que marxarà perquè no suporta més els sorolls i l’incivisme derivat de l’oci nocturn. Em va detallar mil i un exemples. Jo li vaig recordar que quan érem joves també en fèiem de tots colors.
Fent memòria em ve al cap quan ens tiraven aigua i pintura des dels balcons perquè fugíssim de sota les cases. Però ell insistia que ara és molt pitjor que abans. Va repetir que marxarà de la zona perquè a l’estiu és insuportable i va apuntar que espera que a les pròximes eleccions, qui guanyi sigui «x» per acabar amb la problemàtica. Aquí em vaig quedar pensant. Què li deu haver promès «x» per ser suficient per desitjar-li la victòria?
Qui més qui menys ja sap que tots els candidats prometen multitud d’accions i fan gala d’un saber fer i d’escoltar la ciutadania que se’ls veu el llautó. Construirien la ciutat dels somnis. De la mateixa manera que «x» deu haver promès a saber què per tranquil·litzar aquest conegut, també li prometran «y» i «z». El problema vindrà quan «x», «y» o «z» tampoc solucionaran el seu assumpte. Ni altres conflictes.
