Ales deu de la nit, aparadors a les fosques. Si hi afegim que l’enllumenat públic ja és prou trist en condicions normals, a partir de la setmana vinent els nostres carrers faran més por que goig i caminarem amb el mòbil en mode llanterna. L’estalvi que aconseguirà realment aquesta mesura serà més aviat simbòlic, però el que busca el Govern central és un efecte psicològic sobre tots nosaltres. Les nits a les fosques per decret són pròpies de les situacions de guerra, i aquesta és la idea que es vol transmetre: que estem en guerra. Contra qui? Contra els russos, naturalment. Per ser exactes, contra el règim de Vladímir Putin. Rússia ha estat l’enemic d’Espanya durant molts anys, quan aquí patíem un règim feixista i allà un de comunista autodenominat socialista soviètic. Ara la Moncloa està en mans d’una aliança social-comunista, segons la dreta celtibèrica, i el Kremlin imposa als russos un sistema capitalista del tipus cleptòcrata, ultranacionalista i dictatorial, és a dir, feixista, que agredeix uns veïns d’allò més pacífics i democràtics (tot i que fa quatre dies els consideràvem un niu de corrupció) i ens deixa sense gas i amb la llum pels núvols. Els que ens manen deuen pensar que estarem més disposats a passar calor a les fosques per lluitar contra Putin i a favor de Zelenski que per combatre el canvi climàtic i l’escalfament global. A més a més, molts governants, i Pedro Sánchez entre ells, se senten còmodes en els escenaris bèl·lics, sempre que no causin morts ni ferits de veritat, perquè una cosa és l’esperit guerrer i una altra que arribin taüts de soldats des d’un front llunyà. Quan van prendre decisions dràstiques per frenar la primera i devastadora onada de la covid, els ministres compareixien en companyia d’alts comandaments militars i policials vestits d’uniforme que recitaven el «parte» de la jornada, per si algú no havia entès de què anava la cosa. ¿Es crearà ara una policia de vigilància lumínica, els «espietes del led»?
