Els programes electorals de Lloret de Mar de les darreres legislatures s’apropen més a paper mullat que a una realitat materialitzada en favor de la qualitat de vida dels seus i les seves habitants.

Em resulta si més no estrany, que l’oposició en aquests moments i pocs mesos abans de les eleccions no hagin posat sobre la taula els seus incompliments.

Si bé ja des del 2015 ens venien programes electorals «pos­sibilistes», ni allò que era fàcil (apropat al concepte de possible) s’ha fet realitat.

En un festival de canapès i actes durant el maig de 2019 vaig assistir a mítings de gairebé tots els partits polítics i també als debats que es varen organitzar, potser podríem dir que el monotema que va centrar el període de campanya va ser la promesa infinita sobre la construcció d’un sociosanitari per a la gent gran.

Vuit anys després (la promesa va començar al 2015), amb una maqueta i un acte de col·locació de la primera pedra (que ha d’estar ja soterrada pel fang) aquest servei estrictament necessari no hi és.

I podran dir que ha estat la covid, el virus informàtic que aturà nou mesos l’ajuntament o la manca de providència divina, però no hi és, i recordeu; pel que hi ha i no hi ha ens hauríem de regir a l’hora de votar.

Resulta si més no estrany, ara que la Generalitat de Catalunya té 200 milions d’euros per fer centres sociosanitatis, Lloret no aprofiti l’oportunitat, i els nostres avis i àvies continuïn desproveïts dels serveis més bàsics, i més quan s’ha establert en mans d’aquest govern actual el copagament per servei d’assistència domiciliària acabant amb la universalitat d’aquest dret a la vila.

I d’això en podríem dir de la nau d’entitats (també amb una maqueta presentada a la premsa), de l’escola de música municipal, el mercat municipal, l’hotel d’entitats, els espais de co-working

Tristament si fem balanç, Lloret està pitjor, també a nivell d’equipaments i serveis, ara que quan les últimes eleccions i després ens preguntem per què hi ha tant descrèdit contra la política?

Perquè ens cal tot això tant possibilista però també urgentment noves escoles, un centre de dia per a la gent gran, la millora del nucli antic i dels barris empobrits, frenar la desafecció pel municipi, ampliar la mirada intercultural, acabar amb la negligència en l’atenció sanitària que rebem a Lloret, més seguretat, i un llarg etcètera a l’alçada d’un municipi de més de 40.000 habitants i que té una alta complexitat social.

Cal prometre, amics i amigues, però de veritat. Cal prometre que es treballarà de valent per revertir el sotrac de l’incompliment electoral viscut legislatura darrera legislatura.