Les comarques gironines han creat més de 31.000 llocs de feina en el darrer any. El segon trimestre del 2022 ha acabat amb més de 375.000 persones ocupades, la millor xifra de la història. Una gran notícia perquè, segons ens havien explicat sempre, tenir feina i ingressos regulars era la manera de poder pagar un pis, viure de manera independent i desenvolupar, allò que se’n deia, un projecte vital. Era mentida? Sembla que sí. Almenys per a una part de la població que, de cop, ha rebut una forta bufetada de realitat: ni tenint feina es poden permetre el luxe de llogar un pis a ciutats com Girona. Sí, tenen feina. Però també poden respondre amb un altre gran «sí» a la pregunta de si són pobres.
La setmana passada, just el mateix dia que es coneixien els bons resultats d’ocupació, un grup de famílies es concentraven davant l’Ajuntament de Girona per explicar que des dels Serveis Socials municipals se’ls havia comunicat que havien de marxar dels allotjaments d’emergència habitacional on estaven vivint. Algú pot dir són casos extrems. Pot ser, però en tot cas són casos extrems que cada dia es poden anar tornant més habituals. Entre aquell grup de famílies, n’hi havia més d’una, de dues i de tres on un dels seus membres tenia feina. Alguns amb ingressos per sobre de 1.000 euros mensuals. Però, amb el cost de la vida disparat per una inflació superior al 10% i una oferta escassa, i cara, de pisos de lloguer, Girona no és una ciutat on una família pugui viure, o sobreviure, amb un únic sou de mil euros.
En una societat, i uns temps, on tots plegats acostumem a estar més preocupats pels nostres problemes que pels dels altres, és fàcil pensar que «això a nosaltres no ens passarà». Ningú es vol reconèixer entre el grup de famílies que viuen als allotjaments dels serveis socials. Per què? Per què són de fora? Per què tenen «massa» fills? Pel bulo que els immigrants volen viure de les subvencions? Qui no es vulgui preocupar per solidaritat, que ho faci per pur egoisme. Perquè si la inflació continua pujant potser arribarà un dia que amb la seva feina també siguin massa pobres per viure a Girona. Encara que ni tinguin molts fills, ni hagin nascut lluny d’aquí.
