El passat 27 de juliol, després de deu mesos de no veure’s les cares, quan l’acord era fer-ho cada mes, es va reunir finalment la denominada taula de diàleg entre membres d’ERC del govern de Catalunya (Vilagrà, Torrent, Elena i Garriga) i del PSOE del govern de Madrid (Bolaños, Díaz, Iceta i Rodríguez). Sense els presidents, ni Sánchez ni Aragonès, sense ordre del dia, sense saber quins avenços s’havien fet en tot aquest temps, la cosa semblava que seria de foto i prou. Va ser pitjor. Es reconvertí la taula de diàleg en taula de sotmetiment.
A veure si ens entenem. Com a mínim hi havia dos temes grossos a parlar: l’afer Pegasus i la no execució de la inversió prevista a Catalunya pressupostada en 2.068 M€ i finalitzada en 739,82, és a dir un terç de la inversió prevista. El primer problema, de moment, ha acabat com el rosari de l’aurora i això que hi podria haver jutges que haguessin prevaricat i escoltes il·legals. Es clar que, contra Catalunya, s’hi val tot. El segon problema ve de lluny, de molts anys enrere. El 2013, per exemple, només s’executà el 70,5% de l’obra prevista (i des d’aquell any el govern central no publica les dades en infraestructures corresponents al ministeri de Foment i la xifra correspon al total d’inversions de l’Estat a Catalunya, no fos cas que se’ls veiés el llautó). El 2014 només s’executà el 67,9 de pressupost; el 2015, el 70,8.
Segueixo? El 2017 Rajoy prometé una pluja de milions per a una vintena d’obres cabdals (que eren d’infraestructures ja previstes): 4.000 M€ per a cinc millores de Rodalies que ja duien deu anys de retard (Sistema Europeu de Trànsit Ferroviari entre Hospitalet i Mataró,via entre Plaça de Catalunya i Arc de Triomf a Barcelona, Desdoblament de la R3 entre Parets i la Garriga, Redistribució dels túnels barcelonins de Plaça de Catalunya i Passeig de Gràcia, renovació de catenària entre Figueres i Portbou); 667 M€ per al corredor mediterrani que duia cinc anys de retard i havia de funcionar el 2020; 250 M€ per als aeroports del Prat, Sabadell, Girona i Reus; 850 M€ en carreteres (a Girona tocava desdoblar la N-II entre Maçanet i Orriols i acabar l’enllaç de Tordera amb la N-II per aquell mateix any i, per al 2018, acabar l’enllaç de Vidreres de l’A-2, el tram de l’A-2 entre Maçanet i Sils): 285 M€ per als accessos als ports de Barcelona i Tarragona que ja duien vuit anys de retard; i 587 M€ per a un tren llançadora entre el Prat i l’Estació de Sants (que duia dos anys de retard i es prometé per al 2020).
Fem un repàs de l’estat d’execució d’unes quantes obres? 1. Desdoblament N-II Maçanet-La Jonquera (317,5 M€): hi ha molts dubtes que es dugui a terme des de la supressió de peatges a l’AP-7; 2. Accessos al Port de Barcelona: les obres s’havien d’enllestir el 2018 (230 M€) i la previsió actual és el 2030; 3. Accés a l’aeroport per 282 M€, projecte adjudicat el 2010, ara té una previsió de finalització el 2024; 4. R3 Montcada-Vic (850 M€): després de 20 anys, no s’ha posat en servei ni un km (es preveu que entri en funcionament Parets-la Garriga el 2025, però, per a la resta de trams, no hi ha calendari); 5. Ample europeu del corredor mediterrani (425 M€): s’anuncià el 2012 i no es creu que estigui a punt fins al 2024; 6. Soterrament de vies a Montcada (555 M€) i l’Hospitalet (733 M€), previstes des del 2007 i 2001 respectivament: no hi ha data; 7. Connexió entre Ronda Litoral i C-32 de Sant Boi (68M€): no hi ha data prevista de finalització; 8. B-40 tram Abrera-Manresa adjudicat el tram Olesa-Viladecavalls per 200 M€, la construcció dels 6,2 km es paralitzà el 2008, està previst reprendre-la el 2023, amb un ritme d’un km /any; 9. Construcció de l’autovia a-27 Valls-Montblanc, per 150 M€ que inclouen el túnel per salvar el coll de l’Illa: obres licitades el 2008 es preveu inaugurar-la el 2023; 10. Rodalies: Pla 2009-15 (s’executa el 14%, els 4.000 M€ previstos); Pla 2014-16 (executat un 35% dels 306 M€ sobre paper); Pla 2020-2030 (sobre 6.300 M€): s’està construint l’estació de la Sagrera-Meridiana, però no s’ha construït cap nova línia, malgrat que es van anunciar 25 km nous de trinca, ni, de moment, cap dels 80 km anunciats de desdoblament ni cap de les noves nou estacions.
Si a la taula de diàleg-sotmetiment no es queixen que la baixa execució de les inversions a Catalunya de l’Estat culmina dècades de retard i això s’ha de reparar, si no exigeixen responsabilitats en l’espionatge de Pegasus, de què parlen? No són capaços de fer signar que l’obra que no s’executa un any se suma a la de l’any següent? Que no han sentit les queixes de la Cambra de Comerç o del president de la Cambra Oficial de Contractació de Catalunya quan parla d’«ineficiència» i d’«ineptitud»?
Llegeixo que en la trobada de la mesa ERC va acceptar que la independència no es podria fer fora del marc constitucional (i ho vaig haver de llegir dues vegades, perquè això suposa relegar-la ad kalendas graecas) i, un cop més, tothom va estar d’acord a treballar per la desjudicalització de la política. Calia tenir nassos! L’endemà els membres de la mesa de PSC-PSOE, ERC i la CUP, amb presses (l’endemà començaven les vacances), sense esperar l’informe jurídic que avalés l’aplicació de l’art. 25.4 de Reglament de Cambra, vist que sembla conculcar, drets fonamentals ni el dictamen de la Comissió de l’Estatut del Diputat, foragitaren Laura Borràs de la Presidència del Parlament i la deixaven a mans de togues unitaristes, que ja sabem com consideren certs informes policials i són capaços de maneflejar-los. Volien ser rigorosos amb el reglament o es treien del davant una rival política de pes palesant la pròpia mediocritat?
Just perquè té molts seguidors adeptes, Laura Borràs té molts enemics. Ara, ella, representa una veu incòmoda que defensa la majoria d’edat de Catalunya i, per tant, contra ella s’hi val tot. Quan ens pixen a sobre i els nostres polítics diuen que plou i encara s’esbudellen entre ells, no calen enemics. Aznar acabarà tenint raó. País!
