La paradoxa és que, essent la Cerdanya un lloc amb milers d’habitatges buits, el dret a l’habitatge no queda garantit ni de lluny.

En aquests moments hi ha només 8 pisos a tota la Cerdanya de 800 euros o menys i 6 d’ells a la Cerdanya francesa. Cap d’ells admet gossos.

Com poden els treballadors de la construcció o de l’hostaleria venir a treballar si no tenen on viure?

Com poden els joves ceretans construir una família fora de casa dels pares?

Parlar de l’oferta i la demanda no pot ser el paraigües per aixoplugar la inactivitat. O habitatge públic, o millores fiscals que estimulin el lloguer o control de les viviendes buides de bancs o altres inversos.

El Consell Comarcal s’ha de posar a treballar ja i donar resposta.