Publicar de forma regular peces a mitjans implica assumir (com a mínim) dues angoixes: la por del full en blanc (sobretot a l’agost) i el risc alt que et colin de forma involuntària o interessada una dada falsa quan et documentes. Em trobava jo amb aquest horror vacui en versió paper quan de sobte han sorgit una cascada de notícies sobre animals en conflicte amb el medi humà modern. Aparentment sense relació entre elles.
Més d’una desena de cigonyes han mort electrocutades a Llagostera. Responsable, la companyia elèctrica. Aquesta setmana, un senglar gros ha ferit de consideració una nena al Passeig Marítim de Cadaqués. Altres criatures humanes van haver de córrer empaitades pel verro. Els del seu gènere ja no tenen por de les persones degut a la nostra permissivitat. Tenen més aliment i més accessible en el que llencem respecte dels seus hàbitats normals. Són aquí, multiplicant-se des de fa temps. Com si fossin bèsties domèstiques, alguns fins i tot els alimenten. Són una plaga. Delmar-los és un debat infinit entre animalistes, caçadors i polítics porucs. I una urgència inajornable.
Mentrestant, Berga apuja l’aposta. Assumides les visites de porcs salvatges, han aparegut varis voltors adults. Aturats a alguna finestra d’un habitatge i a la barana de l’església de Sant Francesc. Fins ara eren rars de veure, llevat de ser al firmament fent els típics cercles. Van anar baixant cap a Queralt, on eren visibles quasi a tocar del braç. Les altes muntanyes s’han tornat massa escadusseres per a ells i han copiat les pautes dels senglars. Ningú els amenaça, es multipliquen a tot ritme i senten curiositat per nosaltres.
Són d’una bellesa salvatge, inquietant, estranya, corprenedora. Arrosseguen mala fama i un gep al coll amb el qual entren al grup d’animals odiosos com rates, aranyes o serps. A mi em fascinen. Grossots, passen dels dos metres amb les ales desplegades, observen amenaçadors esperant trobar menjar. No m’imagino el propietari de la casa on va aturar-se’n un donant-li una hamburguesa crua, tot i que tot podria ser.
L’última bèstia de la creació a la qual vull referir-me és una altra malura de la qual en són responsables individus confosos. El respecte als animals es transforma en pura indecència. La mateixa Berga i altres viles són plenes de gats ferals. Aquesta història és un veritable horror. Les voluntàries de l’associació Progat i aquells que els alimenten furtivament s’han queixat de la manca de cura a compte del pressupost públic. Són part del cercle viciós. Amb ranxo suficient i sense tenir on anar ni propietari, malviuen en obres inacabades, es reprodueixen i conviuen de forma insalubre. No hi ha manera de sortir-ne, ni ells ni els que vivim al seu entorn. Segurament hi ha alguna llei moderna protectora d’aquestes colònies, però sense donar-hi cap solució. A Polònia acaben de declarar oficialment el gat comú com a espècie invasora. De cop i volta he associat els voltors amb fam i aquests animalons. La llei natural també és llei. I més antiga que les nostres.
