Amb aquest equipament, Girona passarà a ser la punta de llança del sistema bibliotecari català», va afirmar el llavors conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en presentar la biblioteca Carles Rahola. Va ser durant una visita a les instal·lacions, el setembre del 2014, quan feia un any que havia tancat la de la Casa de Cultura. L’acompanyava l’alcalde, Carles Puigdemont, que va prometre per a un parell de mesos més tard, al novembre, el trasllat de la biblioteca Ernest Lluch a l’edifici que havia quedat buit.
Han passat gairebé vuit anys i a la Casa de Cultura el més és calent és a l’aigüera. La ciutat que havia de ser la punta de llança del país és, en realitat, un dònut en matèria bibliotecària, perquè el centre és orfe d’aquests equipaments des del 2013, si obviem el punt de lectura que obre tres hores al dia i restarà inoperatiu de mitjans de juliol a l’11 de setembre.
El dònut hi ha perdut encara una mica més aquest estiu, amb unes obres a la Rahola. Només la mantindran tancada tres setmanes i els qui ho necessitin tenen les altres quatre disponibles (a Taialà, al Pla de Palau, a Santa Eugènia i al Pont Major), però déu-n’hi-do, per a una Girona que se les prometia tan felices pels amants de la lectura i que es vanta de ser una ciutat que promou la cultura. De punta de llança a dònut escapçat.
