Quiosc

Diari de Girona

Pau Canaleta

L’esperada desestacionalització és possible sobretot en l’entorn urbà

Situats en plena temporada, tot fa pensar que, aquest any, les xifres d’ocupació turística seran molt bones. De maig a setembre hi haurà turisme suficient per considerar que la del 2022 serà una gran temporada turística. Sobretot, venint d’un pandèmia que ha durat dos anys. Sembla que les corves vindran a partir de l’octubre. Esperem que no encadenem una nova crisi econòmica.

Des de fa uns anys, els carrers d’algunes ciutats d’interior a prop d’una destinació de costa estan plens al llarg dels mesos d’estiu. A Girona passa, però a Figueres és molt evident. La prova és que cap establiment de cara al públic es tanca al llarg de l’estiu. Per què hi ha molta gent que visita la ciutat. Els carrers de Figueres estan molt plens de turistes cada dia de la setmana durant aquests mesos de temporada alta. S’ha acabat allò de que la ciutat només s’omplia de turistes quan plovia. Això en part és fruït d’una estratègia pensada i que pretén posicionar-se com la «ciutat» d’una zona turística important, ja sigui de sol i platja o d’interior. Després d’omplir la ciutat de visitants, el segon gran repte que té la ciutat de l’Empordà, turísticament parlant, és l’aprofitament comercial de tot aquest flux de gent. Poques ciutats comercials tenen un node cultural de primer ordre mundial enmig de la zona comercial. I això no s’aprofitava i ara es comença a aprofitar. La vinculació entre visitants culturals i shopping o entre estiuejants que volen «anar de compres» i la ciutat ha de ser molt més forta encara.

Més enllà dels francesos, el volum de compradors estrangers s’ha incrementat enguany i el repte no només és consolidar-lo, sinó ampliar-lo. El comprador que està de vacances és un gran recurs per la fortalesa del comerç a la capital de l’Empordà que moltes altres ciutats no tenen. Girona ho pot fer, però una part de l’oferta comercial de la ciutat està situada a l’Eixample, separada del node turístic principal, el Barri Vell.

Tot això ve a tomb perquè fa anys que tothom comenta que el gran repte del turisme a casa nostra és la desestacionalització. I així és. Però aquest concepte és molt difícil en moltes destinacions. Hi ha molts municipis o destinacions que esdeven «turístiques» només durant la temporada d’estiu. I difícilment ho poden ser en bona part de l’any. És a dir, només disposen de tots els serveis turístics necessaris -hotels, restaurants, empreses de serveis turístics, esportius, etc- quan el volum de turistes és suficientment gran. És a dir, quan la majoria de la gent fa vacances.

Fora de temporada, al no disposar d’un volum suficient de gent, només tenen una part d’aquests serveis disponible i només solen tenir un volum important de visitants els caps de setmana o Setmana Santa. Disposen de pocs serveis i només tenen gent en períodes curts. Així és difícil desestacionalitzar. És el peix que es mossega la cua. Per molt que s’intenti allargar la temporada, el potencial turístic només es pot desenvolupar quan molta gent fa vacances, en temporada d’estiu.

Una altra cosa són les ciutats. Com podem veure a Barcelona, Nova York i Roma, però també Girona, Tarragona o Figueres. Les ciutats disposen de prou massa crítica –ja sigui els propis veïns de la ciutat o els qui vénen a consumir serveis– per tenir oberts tots els serveis durant l’any i no depenen exclusivament d’un volum de turistes important per mantenir l’oferta turística. El turista és un complement més, però no és el factor principal. El fet de ser capital de serveis, disposar d’una oferta cultural, gastronòmica i comercial potent i tenir un volum de població important garanteix els mínims per tenir tota l’oferta oberta duran tot l’any. És en aquest context, amb aquests ingredients, que es pot produïr la desestacionalització. Si es depèn exclusivament dels ponts i dels caps de setmana, difícilment es pot desestacionalitzar. Per tant, la desestacionalització, si es produeix, serà, sobretot, un fenomen urbà. Com podem veure a les grans ciutats internacionals, que són una destinació turística al llarg de tot l’any. En aquest camp, ciutats com Girona o Figueres tenen molt camp per recórrer. Primer, en l’allargament de la temporada en el període setembre-octubre, i després durant les festes de Nadal. Un període no prou aprofitat des del punt de vista turístic i que creixerà molt en els propers anys.

Desestacionalitzar? És clar que sí, però volguem o no serà en entorns urbans o en aquelles destinacions que sàpiguen llegir aquesta lògica i busquin maneres de cooperar en aquesta dinàmica urbana.

Perquè ens entenguem: si a l’estiu allò principal són els recursos naturals i meteorològics –sol i platja, sobretot–, durant la resta de l’any la cultura, el comerç, la gastronomia i l’esport passen a ser la prioritat. Entendre això és molt important a l’hora de desestacionalitzar.

Compartir l'article

stats