L’onada de calor continuada que estem vivint a tota Europa, i amb especial intensitat a Catalunya, ens ha ensenyat que els efectes del canvi climàtic no són un problema hipotètic del futur. Aquest estiu ens obliga a enfrontar-nos a una realitat incòmoda: les alteracions del clima global ja són aquí i han vingut per quedar-se. Els seus efectes són tangibles: sequeres prolongades, incendis forestals i centenars de morts per cops de calor. A tot això, aquest estiu de 2022 se li suma un altre front menys visible fins ara, però amb conseqüències molt severes: una onada de calor marina que està trencant rècords i amenaça amb col·lapsar els ecosistemes marins i causar fenòmens meteorològics extrems. Un problema actual pel qual podríem trobar una de les solucions en el mateix entorn marí amb el desenvolupament de l’eòlica marina flotant.
Les dades d’aquest mes de juliol són alarmants: la temperatura de la superfície de la mar Mediterrània arriba a 30 graus, superant la mitjana habitual entre 3 i 5 graus i sent especialment agut l’escalfament de la conca occidental entre Itàlia i la península, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Es tracta d’un fenomen que amenaça greument els ecosistemes marins i la biodiversitat de les nostres aigües. Un escalfament continuat causaria una possible pèrdua de les espècies immòbils, com en el cas del coral o de la posidònia, una espècie fonamental pels ecosistemes marins que genera més oxigen que l’Amazones. A més, l’estrès tèrmic causaria migracions d’espècies autòctones que es desplaçarien a aigües més fredes i espècies invasores que estarien atretes per les condicions al Mediterrani, tal com porten avisant els investigadors del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic IPCC/CSIC.
Certament el Mediterrani està sent una avançada, una zona on l’escalfament es manifesta de forma més evident i precoç. Però no ens hem d’enganyar, no es tracta d’un fenomen aïllat, sinó d’una tendència que veurem en totes les nostres aigües a conseqüència de l’escalfament global. Un altre exemple clar de la pressió creixent de l’escalfament sobre els nostres ecosistemes marins el trobem a la costa gallega, on les cada vegada més freqüents onades de calor que sofreix Galícia estan acabant amb la població d’espècies de marisc de gran valor, encenent les alarmes de les marisqueres de la regió i de la Xunta de Galícia.
Resulta evident que les onades de calor terrestres i marines formen part del que és ja la nostra nova realitat. No estem davant un fenomen aïllat o davant una circumstància anormal i excepcional. Estem vivint alguna cosa que en la teoria coneixíem des de fa molt temps: els efectes reals i locals del canvi climàtic global.
No obstant, l’emergència climàtica i les seves aclaparadores conseqüències no ens han de portar a l’alarmisme ni a l’apatia que ens pot generar un repte de la magnitud de la lluita contra el canvi climàtic. És veritat que no som a temps d’evitar els efectes del canvi climàtic, tal com reconeix per exemple l’Acord de París. Però sí que som a temps de limitar el seu impacte i mitigar-lo. I no es tracta d’un objectiu menor, les conseqüències de l’escalfament de la mar sobre la biodiversitat deixen en evidència la rellevància de limitar el seu escalfament per a mitigar la pèrdua de praderies de posidònia, de l’ecosistema coral i de la fauna marina autòctona. Els nostres mars canviaran, però cada dècima d’escalfament que aconseguim evitar suposarà una peça del patrimoni natural que haurem pogut preservar.
En aquest sentit, una solució a la greu amenaça que afecta als oceans podria procedir de la pròpia mar: l’eòlica marina flotant. Aquesta font d’energia neta i renovable té el potencial de ser un dels pilars de la transició energètica i de la descarbonització a Catalunya. D’aquesta manera, sempre que els projectes segueixin tots els passos i protocols previstos per a assegurar la compatibilitat dels parcs eòlics marins amb el seu entorn natural, seran una eina potent per a lluitar pel nostre patrimoni natural. Al mateix temps, les condicions que pateix la mar avui són crítiques i existeix un impacte que ja no podrem revertir. Per aquest motiu, és de màxima urgència passar a l’acció. Hi ha qui veu l’eòlica marina com un canvi i una alteració del medi marí incompatible amb la preservació dels seus ecosistemes, però la realitat és que el canvi és l’única manera de preservar i salvar la mar. L’onada de calor marina actual ens està demostrant el preocupant destí que espera al nostre patrimoni natural en el cas contrari.
