Aquest estiu he perdut un vell amic. El seu record m’ha evocat situacions i persones de fa molts anys, que d’alguna manera han conformat el que he estat i el que soc. No puc evitar que en un dia calorós i humit d’aquest desapiadat estiu, bevent un refresc, em vinguin records de tota mena. Els meus pares i familiars, la vida en parella, les responsabilitats i les obligacions de quan vam esdevenir adults i sobretot els amics amb qui, amb més o menys regularitat, hem compartit vivències de tot tipus i colors.
He arribat a la conclusió que mai hem d’oblidar als amics i que cada cop seran més importants en la mesura que anem envellint i que els anys ens travessin i transformin.
Aquesta importància és independent de quant estimem a la família, doncs sempre necessitarem amics. És per això que cal tenir cura dels amics, sortir de tant en tant amb ells, realitzar activitats, telefonar-los. En la mesura que el temps i la natura realitzen els seus designis i misteris en les nostres persones, els amics es converteixen en baluards de la nostra vida.
He sobrepassat els 77 anys de vida i vet aquí el que he après. El temps passa. La vida continua. La distància separa. Els nens i els joves creixen, es fan adults i s’independitzen. Les feines van i venen, la jubilació és una nova oportunitat per celebrar i gaudir de la família però també dels amics. Les il·lusions, els desitjos, l’atracció, el sexe, es debiliten. El cor de tant en tant es trenca. Els avis i pares moren. Els col·legues obliden els favors. Les carreres professionals s’acaben. Però els veritables amics sempre hi són, tant se val quant temps fa que no els has vist o a quants quilòmetres es troben. Quan vam iniciar aquesta aventura anomenada «vida», no sabíem de les increïbles alegries o tristeses que teníem pel davant. No imaginàvem quant necessitaríem els uns dels altres.
Cal estimar i cuidar a la família, però crec fonamental mantenir un grup de bons amics. Dialogar amb ells, discutir, polemitzar, intercanviar consells i opinions. Crec, sincerament, que no hem d’oblidar mai a tots els amics que ens han ajudat a donar sentit a la vida i a gaudir-la.
