Quiosc

Diari de Girona

Antoni Salamanca

Jugant a daus amb el clima

"Jugant a daus amb el clima" o "jugant a ser Déu amb el clima" eren els titulars que fa uns 25 anys aproximadament encapçalaven, en poc temps de diferència, les revistes WorldWatch i The Ecologist en les seves edicions en espanyol, amb les que col·laborava en aquella època. 25 anys després continuem igual. Especialment al nostre entorn, on només pensem en Santa Bàrbara quan trona (i tronarà molt aquesta tardor).

El cas català es manifestament digne de rècord Guinness quan es refereix a passar-se per "l’arc de triomf" l’emergència climàtica declarada i a la vegada queixar-nos o dramatitzar sobre les sequeres excepcionals, la calor extrema, els incendis forestals o les pedregades, com si a aquestes alçades no estigués més que demostrada la relació entre el canvi climàtic antropogènic i tots aquests episodis. L’esport més practicat actualment, després del Carpe diem i el Nimby (No al costat de casa meva), és confiar en que plogui i s’acabi la sequera, que refresqui, o confiar, creuant els dits, que aquesta tardor, o abans, no ens arribin gotes fredes o una DANA (Depressió aïllada en nivells alts), que puguin provocar amb una mar calenta com mai (més que al Carib), pluges torrencials, fenòmens violents o un Glòria 2.

Doncs aquest és el context, atesos els indicadors que tenim, que són de domini públic i per tant no poden sorprendre a ningú. És temerari per tant relativitzar les anomalies i episodis actuals, tant a nivell de temperatures màximes (com mínimes, doncs les nits tropicals i tòrrides són continuades), temperatura de l’aigua de mar com mai (que a les Balears, s’estiguin assolint 30º, a l’alçada de l’Estartit, quasi 28º, o al Mar Menor 32º, hauria de ser motiu d’alerta anticipada, no d’escarafalls informatius. O la sequera extrema que estem patint en alguns indrets, motiu ja de restriccions, que tindrà efectes més enllà de les pèrdues milionàries per la pagesia. Tota aquesta combinació d’elements i altres en els quals no entraré, conformen un escenari de risc en cadena i de vulnerabilitat potencial de greus conseqüències, que a l’igual que els Bombers de la Generalitat els ha obligat, a preparar i planificar millor l’actual campanya d’incendis forestals, hauria de significar el mateix enfront la tardor, no només pels serveis de Protecció Civil entesos en sentit estricte, per les poques competències que tenen (i els pocs recursos disponibles, molts voluntaris), sinó per tots els serveis, institucions i entitats de la societat civil, que tant es preocupen a altres nivells per la conservació del territori i en primer lloc de la Generalitat. Per cert, no es correspon una Llei de Protecció Civil de Catalunya, de les més avançades d’Europa, en el paper, amb el desplegament de la Llei (ridícul), i el pressupost del que disposa (i menys els ajuntaments).

Vinc insistint fa temps que la Protecció Civil en el sentit ample del terme i per tant les Juntes Locals de Seguretat, haurien d’incorporar com a prioritat de primer ordre avui, atesos els majors riscos que comporta, la seguretat climàtica i no només la seguretat ciutadana. No pot ser que les Juntes de Seguretat, màxim òrgan de prevenció local i amb competències (per mínimes que siguin) per afrontar el que s’acosta en matèria de turbulències meteorològiques extremes, i per tant de prevenció de riscos, segueixin amb els esquemes policials de sempre, fixats amb la delinqüència, drogues, violència, terrorisme, etc. De la mateixa manera, entitats i moviments com S.O.S. Costa Brava, a qui tant els preocupa la conservació del litoral, no incloguin l’emergència climàtica i els impactes del canvi climàtic en el litoral, en el seu llistat de greuges, així com fer pressió a l’administració per tal que dediqui més recursos a la prevenció, com molt bé diu el Consorci Salines Bassegoda, per tal de no estar en alerta permanent (o per dir-ho col·loquialment, amb l’ai al cor).

Està clar que no som conscients del que ve, o pot ser encara ha de tronar més. La qüestió és si tenint informació contrastada del que està passant a la Mediterrània occidental i a casa nostra, cal treballar-la per agost que sigui, o jugar a daus. Nombrosos informes, dades, infografies, són ja suficientment significatives i alarmants, com per augmentar temporalment les plantilles d’aquí a 1 de novembre, de funcionaris i treballadors dedicats a tasques de protecció civil, manteniment, seguretat, infraestructures, habitatge, medi ambient, sanitat, policia local, etc. (apart de bombers).

Insisteixo, si els Bombers han treballat a l’ombra, de valent, per tal de poder fer front amb millors condicions als incendis forestals i de fet a evitar incendis de "sisena generació", Protecció Civil en el sentit ample del terme i les Juntes Locals de Seguretat haurien d’estar treballant de valent, preparant la propera campanya de "temps violent" (així se li diu ara, als fenòmens extrems amb potencial destructiu). Al cap i la fi, tan diligents hem de ser amb les polítiques de mitigació del canvi climàtic (la transició energètica), com amb les polítiques d’adaptació al canvi climàtic (la prevenció de riscos i la gestió de la vulnerabilitat i els impactes). Per il·lustrar-ho al mateix nivell que ho fa la gerent de Holaluz; igual que ella posaria a l’Exèrcit a instal·lar plaques solars a dojo (suposo que més subvencionades), jo posaria ja en alerta a la UME (Unitat Militar d’Emergències) i a la Generalitat a exigir a tots els ajuntaments plans d’emergència actualitzats (doncs quasi un 50% els tenen caducats o desfasats, al no incorporar l’emergència climàtica). Atenció, ja no és temps de jugar a daus, sinó d’actuar ja amb el principi de precaució a la mà.

Compartir l'article

stats