Els que passem de la seixantena i som aficionats al futbol, tenim emmagatzemat en la nostra memòria les jugades i els mil gols d’en Josep Roca, Pistola. Un noi de pagès que, en plena postguerra, feia de serrador treballant jornal i mig. Això volia dir treballar 12 hores diàries i, sortint del treball, anar cap a l’entrenament, i si hi havia sort i aigua, es podria dutxar. Ara sembla que eren altres temps i no cal donar-hi més voltes. 

El Mundo Deportivo li va atorgar el Trofeu de màxim golejador, les temporades 1962-63 i 63-64. També fou distingit per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i la Federació Catalana de Futbol. Amb les seves qualitats innates, molts clubs es varen interessar pels seus serveis, entre d’altres el Girona FC, llavors a la Segona Divisió, a més d’altres clubs com l’Olot, el Balaguer i el CE Anglès. En vistes d’això, el FC Barcelona també s’hi va interessar, però malauradament i segons la premsa del moment, una lesió va estroncar que un cellerenc anés a can Barça. 

Ja veieu com poden canviar les coses, però de ben segur que el destí d’en Pistola va ser el que havia de ser, i després de 21 anys jugant a futbol per aquests móns de Déu, acaba la pràctica esportiva l’ any 1973 al CE Anglès, l’entitat esportiva que el va donar a conèixer.