Jean Cocteau i Salvador Dalí atenien la premsa i un periodista va demanar a l’escriptor francès què salvaria del Museu del Prado si s’estigués cremant. Cocteau, sempre ansiós de ser original i impactant, va dir: «El foc». Quan van dirigir la mateixa pregunta a Dalí, el geni de Figueres va adoptar la seva característica prosòdia d’il·luminat i va dir que ell salvaria «l’àaaaire contingut dins Las Meninas, que és l’àaaaaire de més qualitat que hi ha». I així, l’aire del quadre de Velázquez va ser investit com el més valuós imaginable. Segurament ha estat així fins ara. Però ara ja no. Els que tinguin facilitat per al càlcul podrien investigar quant aire injectes en un pneumàtic que està fluix per posar-lo a la pressió idònia. Si és un pneumàtic petit, com per exemple el d’una moto petita, és molt poc aire. No sé quant, però molt poc. Tot just un pssssssst. I tenint en compte la quantitat d’aire que hi ha al món, el seu valor material és zero, menys que zero. Però posar-lo al pneumàtic ara val un euro. Ja gairebé totes les gasolineres cobren un euro per posar una bufada d’aire en una roda. Cal tenir la moneda, aprendre a fer funcionar la màquina, fer psssst i confiar que tot vagi bé. Ara ja no és aire normal. És àaaaaaire caríssim, valuós com el d’un Velázquez. A proporció, molt més que la gasolina. Un escàaaaandol.
