El canceller alemany ha descobert que tenim una infraestructura inacabada. Un gasoducte que arriba a Hostalric al que li falta tot el tram fins a la frontera i uns quants quilòmetres més per terreny francès. Això seria una part de la solució a l’amenaça de Putin i els podríem bombejar gas argelí i del que ens arriba per mar des dels EUA. Ja li dic jo al primer ministre germànic que s’ho tregui del cap. No ho tindrà durant la crisi encara que estigui disposat a posar-hi els quartos.
Ni Espanya ni Catalunya són capaços de finalitzar l’obra en els vuit mesos que va dir l’optimista ministra del ram que, per postres i amarada de nacionalisme, va afegir a la previsió que, això sí, sempre que França compleixi amb la seva part. Segurament ignora que, al país veí, democràticament i legítimament, qui mana, mana. I no el tindrem, no pas perquè aquí no hi hagi bons enginyers, professionals i treballadors.
Aquesta infraestructura, per útil que ens resulti, no es pot fer amb poc temps per dues característiques del nostre caràcter. Una intrínsecament espanyola i una de ben catalana.
Espanya està controlada per una classe d’alts funcionaris que segueixen assemblant-se als que Mariano José de Larra va descriure en aquell article,Vuelva usted Mañana, al segle XIX. Són gent que sent un plaer morbós, humit i eròtic, regirant les normes i aconseguint que les coses es facin lentes, quan no impossibles.
La segona dificultat és molt catalana. És allò que, de manera incorrecta, s’ha vingut a anomenar com «oposició del territori», que vol dir que hi ha uns grups organitzats, autoanomenats ecologistes, que faran el que no està escrit per a sabotejar-ho. Crec que tinc sensibilitat ecològica, de protecció de l’entorn, la flora i la fauna, però estic segur que una obra d’enginyeria com aquesta no ha de causar gran perjudici. Però, ja han començat a alçar el crit al cel sense proposar altra alternativa que tornar a les cavernes on, suposo, s’hi deu viure la mar de bé. Estaria bé que el moviment ecologista es fonamentés en estudis i opinions qualificades més que no pas en romàntiques idees antisistema, per legítimes que siguin.
I, per si fos poc, el conseller nostrat s’ha fet el desmenjat –també això forma part del nostre ADN– dient que el gasoducte no val gaire la pena i que soluciona poca cosa. Farien bé els alemanys d’esperar asseguts. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
