Quiosc

Diari de Girona

Miquel Fañanàs

A tot tren

Usuaris del tren, aquesta setmana a l'estació de Girona ANIOL RESCLOSA

Suposo que deu ser per l’efecte estiu, la tornada de visitants, les aglomeracions i els col·lapses a l’AP-7, però el fet és que darrerament han proliferat les informacions que parlen de trens i llurs possibilitats de futur. Així, per exemple, la Generalitat ha decidit treure a licitació un estudi per determinar la viabilitat del tram-tren de la Costa Brava amb dos ramals principals, un per connectar l’aeroport de Vilobí i l’altre amb Banyoles i Olot a banda de resoldre la connexió interurbana de l’àrea de Girona. Aquest és un vell projecte que en el seu moment ja va impulsar l’associació Promoció del Transport Públic que va obtenir nombrosos suports d’entitats i institucions públiques. Més reculat en temps hi ha el precedent d’uns estudis encarregats per la Diputació de Girona per tal de determinar les possibilitats tècniques i econòmiques de portar el tren a la costa, una justa reivindicació després que una decisió ministerial de les darreries del franquisme ens deixés a Girona sense el carrilet que ens comunicava amb Sant Feliu de Guíxols. Com una mena de complement, la Generalitat també va anunciar la licitació d’altres estudis, tot ells dirigits a la construcció de noves xarxes de tram-tren als Pirineus, les Terres de l’Ebre i el Bages. És a dir, posar vies potser no se’n posaran, però d’estudis tècnics no en mancaran.

Amb el fi de la majoria de les restriccions de la pandèmia i malgrat l’obligatorietat encara de dur mascareta a l’interior del transport públic, el cert és que les coses del tren sembla que es comencen a moure. L’Aliança Europea del Ferrocarril, una entitat on hi ha Comissions Obreres, Ecologistes en Acció i l’Associació de Promoció del Transport Públic, que s’ha mogut, i molt, perquè els nous aires de sostenibilitat arribin a concretar una aposta seriosa pel transport ferroviari, ha demanat als governs espanyol i portuguès que es posin les piles per fer possible un pla integral que acabi amb l’aïllament que al seu criteri pateix la península Ibèrica. En aquest sentit, han demanat que tant Renfe com la francesa SNCF es coordinin per elaborar un pla transfronterer incorporant nous serveis que arribin per una banda a Perpinyà i per l’altra a Figueres. Però no només reclamen més i millors serveis de llarga distància, sinó que també han posat damunt la taula la conveniència de reforçar els trens de Rodalies, que continuen essent els més utilitzats. Així i tot, una cosa és la lletra grossa i l’altra la petita. La presidenta de Cerdanya Acció pel Clima, Núria Brugada, ha posat el dit a la nafra advertint que tot i estar d’acord amb el concepte general dels nous projectes, primer caldria que es milloressin infraestructures actuals, i posava d’exemple la línia de Puigcerdà.

En general, són bons propòsits que caldria estudiar seriosament perquè representen el futur de la mobilitat al nostre país. Però, ai las!, aquí ensopeguem amb un os que es diu Renfe. Ara només vaig a Barcelona de tant en tant però, així i tot, puc comprovar que, almenys pel que fa a MD, el servei segueix amb les mateixes deficiències que quan l’agafava cada dia, tot i que ara agreujades per la supressió d’alguns combois. Era un dimarts de finals de juliol. El tren que havia d’arribar a Sants a les 10.10 ho va fer a les 10.30, un retard de 20 minuts que es deu considerar normal perquè mai es demanen disculpes als usuaris. En canvi, en aquest mateix trajecte, un cop passat Sant Celoni, es va anunciar per megafonia i en pantalla que la propera parada era... Flaçà!, i en arribar a Barcelona ens diuen que la propera parada és... Girona! Evidentment, cap rectificació, cap disculpa, res de res. Els testimonis dels passatgers recollits per Laura Fanals al reportatge publicat dijous passat elogiaven la mesura de la gratuïtat en els abonaments adoptada pel govern, però coincidien també en la necessitat imperiosa d’acabar amb els sistemàtics endarreriments dels combois. Però ja sap, sovint és més fàcil fer-ho gratis que fer-ho bé.

Compartir l'article

stats