Quiosc

Diari de Girona

Pere Reixach

«Ecce Homo» de Borja

El mes de juny, va fer 10 anys de la restauració de la imatge Ecce Homo de l’església parroquial de Borja. Una restauració, realitzada per una persona amb molt bona voluntat i amor a la seva parròquia, però amb uns resultats molt contravertits perquè la nova imatge va resultar, per a molts, una caricatura de l’original.

Tanmateix, l’àmplia difusió dels mitjans ha convertit la controvertida restauració en un èxit per al poble de Borja, que l’ha situat en el mapa mundial. La nova imatge s’ha fet famosa i ha suposat que milers de visitants deixessin els seus calés al poble.

Encara, avui, hi arriben turistes encuriosits que volen veure el resultat final de la restauració, sigui per criticar-la o per alabar-la.

No m’interessa analitzar la part artística (no tinc prou coneixements), però sí endinsar-me en aquest modest article d’opinió, sobre el que podem entendre que pot ser valorat com un nyap, un error o, millor dit, una imperfecció.

La meva primera constatació és que la restauració ha esdevingut una caricatura de l’original. (No valoro en els efectes estètics de la caricatura), sinó els efectes perniciosos quan algú afronta, amb bona voluntat però sense els coneixements i experiència necessaris, treballs que afecten directa o indirectament a les persones. El resultat pot ser que la persona pugui sortir-ne malparada o caricaturitzada.

Tanmateix, hem de saber que «errar és d’humans» i que la «perfecció no existeix». Per aquestes raons, mai s’ha d’estigmatitzar al que ha estat subjecte de l’error.

Tota persona procura fer les coses el millor que pot, d’acord amb el seu nivell de formació i experiència. L’errada no sempre és per una manca d’atenció, sinó que s’ha de cercar si en el procés que comporta la feina hi ha alguna falla, alguna incoherència, com i de quina manera la demanda d’urgència pot ser causa de precipitacions indegudes.

La cultura excessivament estesa en moltes empreses de premiar els assoliments i menysvalorar els que no els assoleixen pot conduir a un clima de por que no ajuda a la creativitat i al bon rendiment.

La imperfecció a les organitzacions s’ha de gestionar, ens diu l’acreditat assessor d’empreses Javier Fernández Aguado:

«La veritat indefugible és que negar-se a la autocrítica és condenar-se a l’estupidesa corporativa».

Moltes mentalitats d’empresa han de canviar. Per aquest raó l’Instituto de Empresa proposa un doll de canvis de mentalitat i conseqüent actitud. En citaré uns quants:

Cultura de l’èxit/fracàs / Cultura de l’aprenentatge; Cultura del curt termini / Apostar pel mig i llarg terme; Rigidesa laboral / Flexibilitat laboral; Valorar només els resultats / Valorar el procés i el resultat; Culpar a les persones / Responsabilizar a les persones; Els errors es castiguen / Els errors serveixen per aprendre; Ets el que assoleixes / Ets molt més del que assoleixes; Només gestiona el que es tangible / Gestiona tangibles i intangibles.

Pensem que Thomas Alba Edison es va equivocar moltes vegades abans d’inventar la bombeta i que ell mateix, quan se li va cremar totalment la seva casa a causa d’un error involuntari, va expressar: «Hi ha quelcom valuós en el desastre, s’han cremat tots els nostres errors, gràcies a Déu podrem començar de nou».

Compartir l'article

stats