Quiosc

Diari de Girona

Albert Soler

Franco contra Catalunya

Doncs per haver sigut una guerra contra Catalunya com sostenia el difunt Espar Ticó, déu-n’hi-do amb quina alegria van rebre tants catalans a les tropes franquistes quan van entrar a Barcelona, més que a l’enemic semblaven rebre als Reis d’Orient. I déu-n’hi-do també com de bé van viure després molts d’ells en ple franquisme, ningú diria que havien perdut una guerra. Es veu que, a Catalunya, això de viure bé alhora que es declaren oprimits no és una cosa que hagin inventat els llacistes, ja ve de llarg.

Cal reconèixer que si els catalans van dissimular així de bé que la guerra va ser contra ells, no es va quedar curt en Franco a l’hora de disfressar-ho. Perquè no es notés gaire que l’enemic no era cap altre que Catalunya, va bombardejar sense estar-se de res Madrid, València, Jaén, Màlaga, el País Basc i un munt d’altres llocs, només per a despistar del seu autèntic objectiu. A Badajoz i altres ciutats, es va acontentar de massacrar els defensors, tot i que mai amb mala intenció, que aquesta la guardava per als catalans.

-No, si jo no tinc res contra vostès -expliquen que els va dir als habitants de Guernica-, si arrasaré la seva ciutat, és només perquè els catalans no notin que la cosa és contra ells, no s’ho prenguin vostès malament.

Llavors els habitants de Guernica i d’altres poblacions amb similar destí es quedaven més tranquils, sempre és un alleujament saber que et mataran sense cap rancor, sense que tinguin res contra tu, només per a poder dir Guerra Civil a la guerra contra Catalunya, que aquest nom quedaria lleig.

Franco seria bon pescador de tonyina, però com a estrateg militar era més aviat fluixet. Per a derrotar Catalunya no cal una guerra de tres anys, ni tan sols d’uns mesos. No cal ni una guerra. N’hi ha prou d’enviar a Barcelona un parell de funcionaris, amb les seves carpetes com a tota arma, a aplicar un 155, i aquí es quadra tothom. I el que no es quadra, fuig. Quin malbaratament de guerra i de morts.

Parlant de morts, si Espar Ticó coincideix al més enllà amb Montaigne, aquest li podrà regalar un dels seus millors pensaments: ningú està lliure de dir estupideses, el dolent és dir-les amb èmfasi.

Compartir l'article

stats