Quiosc

Diari de Girona

Thomas Spieker

El turisme que volem

L’amic Luismi Martínez és un dels empordanesos més arrelats que conec i hereu del sentit d’humor que ha caracteritzat a generacions senceres de gent de la plana. Una altra de les seves característiques és la d’ésser –a pesar de la seva innegable intel·ligència– un home molt poc correcte políticament parlant, un tret que compartim i que l’ha privat moltes vegades de poder aportar els fruits dels seus pensaments (que els té) i de les seves idees (que també), a la comunitat. L’altre dia publicava al seu Carallibre: «Com cada estiu, a l’Empordà ja s’ha encetat el debat sobre que malament esta el sector turístic...». I afegia: «Aquí també, com en el món del futbol tenim un entrenador a cada casa. Tothom sap quin és el mal i com arreglar-ho, i ves per on, la culpa acostuma a ser del darrer que ha arribat».

No sé si la seva reflexió és una de les moltes, moltíssimes reaccions que ha provocat la meva columna de fa quinze dies. Qui si va contestar fou l’al·ludit Joan Plana, alcalde de Roses, a qui vaig citar al títol: «El turisme és un mal que hem d’aguantar». Seguint fidelment les passes de fer política del seu (suposat) model Donald Trump, va negar haver dit la frase, titllant-la de fake news (inclús amb la mateixa tipografia). Acte seguit, però, aporta ell mateix les proves de la seva (des-)consideració de la principal font d’ingressos del poble. Ho fa, tot insultant als operadors turístics «de tota la vida», als que insulta com a «nostàlgics d’èpoques en les que tot estava al seu servei». I els menysprea dient que «es permeten anar al despatx de l’alcalde per renyar-me», referint-se a aquells que tenen la «gosadia» de criticar la seva insistència en la «necessitat de regular els pisos turístics per fer-los compatibles amb el dret a l’habitatge» o d’avisar-lo que la brutícia que s’ha escampat per tot el poble, la permissivitat amb el top manta, la inseguretat, les baralles a plena llum del dia, la nul·la observança de les ordenances de civisme, etc., estan perjudicant el turisme. Els acusa de defensar «un model turístic dels anys ’80. Massificació, descontrol i Bienvenido Mr. Marshall» (pel·lícula d’en Berlanga de 1953!). «Un model gens equilibrat en tots els sentits, al servei del benefici d’uns pocs i que obvia la qualitat de vida de la gent.»

Però contràriament al que afirma l’amic Luismi, a Joan Plana no li cal que ningú el declari «culpable» per ésser «el darrer que ha arribat» a «dirigir» l’estratègia turística. Ell mateix es fa seva la responsabilitat i intenta posar «en valor» les seves receptes de com promocionar la «indústria» de cares al futur: defensar el dret a l’habitatge, un model laboral amb drets i garanties, aturar el col·lapse del Parc Natural i evitar que l’espai públic estigui dominat pels cotxes en detriment dels vianants. I punt. Res més. Com si qualsevol municipi del món, independentment de la seva activitat principal, no tingués aquestes mateixes ambicions. Tota una lliçó de pixar-nos a sobre i després dir que plou. Crec que Roses necessita urgentment un PlanB, perquè el PlanA ha fracassat!

Compartir l'article

stats