Diari de Girona

Diari de Girona

Optimisme/pessimisme sobre la recessió

És poc discutible que, utilitzant el llenguatge econòmic a l’ús, els Estats Units estan en recessió tècnica. El producte interior brut del país va baixar un 0,9% entre l’abril i el juny amb relació al trimestre anterior, segons l’Oficina d’Anàlisi Econòmica, i així mateix el segon trimestre va decaure un 0,2% respecte al primer. D’això se’n diu recessió, encara que l’administració Biden estigui en contra del terme i sostingui amb forts arguments que la descripció de la situació econòmica no s’assembla a les recessions clàssiques. Alguns indicadors, com la caiguda dels inventaris, descriuen una economia que no es correspon amb altres molt més optimistes. «Quan mires a l’economia, la creació de llocs de treball continua i les finances de les llars es mantenen sòlides», ha apuntat Janet Yellen, la secretària del Tresor. En efecte, l’informe d’Ocupació de l’Oficina d’Estadístiques Laborals dels Estats Units ha estat al juliol molt més sòlid que el que s’esperava.

Per això, Yellen ha dit que «hauríem d’evitar una batalla semàntica», i ha recordat alhora que l’autoritat per definir una recessió és l’Oficina Nacional d’Investigacions Econòmiques, NBER, que es pronunciarà els propers dies. En qualsevol cas, aquest organisme ja ha explicat reiteradament que la recessió «implica una disminució significativa en l’activitat econòmica que s’estén per tota l’economia i dura més d’uns pocs mesos» i aborda tres criteris, «la profunditat, la difusió i la durada» d’aquesta caiguda econòmica.

Hi ha una majoria d’analistes americans que pensen que els contratemps econòmics, l’alta inflació i l’estancament del creixement però sense destrucció d’ocupació ni tancament d’empreses no són pròpiament una recessió, ni per tant cal prevenir una situació tan sinistra. Per això, Europa en general, i el nostre país en particular, ha d’estar alerta per actuar amb seny. En el cas dels Bancs Centrals, s’hauria d’aturar la tendència a la pujada de tipus, que en lloc de frenar la inflació sí que podrien paralitzar l’activitat.

Sobre aquest particular acaba de publicar un incisiu article Jim O’Neill, exministre del Tresor del Regne Unit, en el qual planteja diverses objeccions al pessimisme que s’ha estès espontàniament en les últimes setmanes, de manera una mica sorprenent. En primer lloc, O’Neill recorda que fins ara totes les recessions han irromput sobtadament, sense anuncis previs, sense una llarga seqüència de premonicions que les anunciés, i en la conjuntura actual, fins i tot algun Banc Central, com el Banc d’Anglaterra, pronostica obertament una recessió per a finals d’any. La pregunta és òbvia: ha millorat sobtadament la capacitat de previsió de les institucions econòmiques, que ara són capaces d’anunciar les recessions a mitjà/llarg termini?

En segon lloc, O’Neill argumenta que no tots els indicadors de mitjà i llarg termini apunten a una inflació més alta i sostinguda. L’índex d’expectatives d’inflació a cinc anys de la Universitat de Michigan ha pujat durant uns dies per sobre del 3%, però de seguida ha tornat a caure al 2,9%, cosa que indica que considera que l’alça d’aquest any és temporal.

En tercer lloc, està sent notori que si bé alguns productes bàsics han pujat de preu des de fa un any, també han baixat les últimes setmanes. El cas més evident és el dels combustibles, i aquest descens estava en les previsions dels bancs centrals en els darrers dos anys. Bancs que, malgrat tot, continuen pensant que el pic de la inflació del 2022 ha passat i que la mitjana d’any serà notablement inferior.

Finalment, O’Neill recorda que abans de la guerra d’Ucraïna, tots els banquers centrals van mantenir que la inflació era transitòria perquè es devia a problemes temporals de l’oferta i/o de la demanda. Sembla que el canvi d’opinió està vinculat a la guerra d’Ucraïna, tot i que tot indica que els problemes d’oferta, sobretot energètics, s’estan resolent i no seran determinants d’un crash. Per això, no té gaire sentit que passem d’aquell optimisme a aquest pessimisme sense raons sòlides que ho justifiquin. Al cap i a la fi, la psicologia i l’estat d’ànim tenen un paper vital en economia.

Compartir l'article

stats