En el vídeo de la Generalitat que insta les dones a no tapar-se els pits ni a la piscina ni a la platja, no es veu un sol pit femení, i no serà que no m’hi he fixat. És a dir, que qui «sexualitza» els pits femenins -aquesta és la gravíssima acusació contra la societat- és, en primer lloc, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que els oculta (no els seus, sinó els del vídeo, bé, els seus també, per aquest no és el tema) suposo que per pudor. Malament rai si per a reivindicar que un pit femení és tan poc sensual com un de masculí, amaguem els femenins pel que diran.
Com que la consellera i la resta del Governet viuen en el seu propi món, es pensen que les dones es col·loquen la part superior del biquini per puritanisme. Si en lloc de tancar-se en un despatx per a pensar en quin vídeo poden gastar-se els diners dels catalans, freqüentessin les platges i obrissin els ulls, haurien vist que aquest estiu no hi ha a penes una sola dona que no mostri alegrement les natges, i les que no les mostren és per qüestió d’edat: o són massa joves per a considerar atractiva aquesta part del seu cos, o són massa grans per a considerar atractiva aquesta part del seu cos. Totes les altres ensenyen el cul sense embuts, res més lluny d’elles que la beateria de què fan gala -ells sí- la consellera i el Governet. Si no ensenyen els pits és perquè no està de moda, estalviïn-se vídeos i -sobretot- estalviïn-se els diners que costen.
Aquest desitjar que nenes, noies, dones i àvies mostrin els mugrons, es redueix de moment a piscines, platges i entorns similars, però és d’esperar que, ja que en opinió del Governet un pit femení està despullat de tota connotació sexual, s’ampliï la campanya a biblioteques, universitats, hospitals i recintes esportius, que ja està bé que les nedadores hagin d’arrossegar tanta roba i els seus col·legues masculins només un diminut meiba. Ja que el motiu de la campanya és commemorar el «Dia internacional del top less», algú li hauria d’explicar al Governet que un dia internacional no vol dir instar els ciutadans a seguir-lo fil per randa. I aquest algú hauria d’explicar-li-ho abans que m’obliguin a ficar-me al llit amb un senyor amb bigoti en el Dia de l’Orgull Gai, o a córrer darrere de la meva mare el 27 de gener, Dia Mundial de l’Extracció de Llet Materna. Tant de bo fa uns anys el Governet s’hagués pres la Constitució tan de debò com els Dies Mundials.
No ha de ser fàcil ser dona, això ho reconec. Fa pocs anys, havien de vestir com ordenava el marit, i quan aconsegueixen trencar aquest jou, els en cau al damunt un de pitjor: el dels qui pretenen alliberar-les dient-los, per un costat, que mostrin els pits i, per un altre, que no usin minifaldilla si és per a agradar als homes. Tan fàcil que seria deixar-les en pau.
Un no pot més que recordar Talleyrand, que el pobre no va veure mai un pit a la platja i a més va dir una cosa a tenir en compte: «ningú pot sospitar quantes idioteses polítiques s’han evitat gràcies a la falta de pressupost». El que ocorre és que a Catalunya sempre queden diners per a una nova idiotesa.
