Quiosc

Diari de Girona

Mateu Ciurana

Caçadors

Diumenge, a punta de clar, em desperten les escopetades de caçadors que causen el terror de la fauna i que indignen les xarxes socials. Poca estona després, ja llegeixo entrades a Facebook lamentant aquesta activitat. A mi tampoc no m’agraden però em sembla que val la pena no agafar el porró pel broc gros. Perquè és pot ser crític amb la cacera sense tractar d’assassins als que la practiquen. Un assassí, és una altra cosa.

Surten, també, els defensors dels caçadors que venen a dir que són els més grans amics del bosc i dels animals que hi viuen. I, ni una cosa ni l’altra són certes. Ni són assassins ni són els protectors del bosc.

Carnívor com soc, em costa molt ser radical contra una pràctica que forma part de l’activitat de l’home –faig servir el masculí expressament– des dels temps més remots. Penso en el meu avi Pitu, que agafava l’escopeta i el sarró i, si podia, tornava ben refet amb algun conillot per la cassola.

Però, els temps canvien i evolucionem i valdria la pena convidar als caçadors a reflexionar sobre què és el que els dona plaer. Us diran que el millor és el passeig pel bosc i l’esmorzar amb els companys. Jo goso a afegir-hi que el màxim plaer és veure una presa, apuntar i disparar, que és l’essència de la cacera. Doncs, potser valdria la pena que evolucionessin com ho ha fet algun conegut meu: anar a gaudir del bosc, fer un bon esmorzar amb els companys, localitzar animalons amb els binocles i disparar una fotografia, per a compartir o penjar a la xarxa. Canviar escopeta per càmera i esperar molts de likes ha de ser, també, un plaer.

I, sobre que són els que controlen la fauna, que voleu que us digui? M’estimaria més que experts amb estudis, pagesos i col·laboradors amb vocació naturista hi diguessin la seva. Ara mateix els senglars són un problema i alguna cosa s’ha de fer. Potser esterilitzacions o, si cal, batudes massives puntuals, no dic pas que no. Amb tot, val la pena recordar que la invasió de senglars es deu a la bestiesa humana de creuar-los amb porcs de granja perquè criïn més. La necessària protecció del bosc, la flora i la fauna, en un futur no llunyà, no s’hauria de fer a trets.

Jo, estic cansant de trobar cartutxos pel bosc que no els ha llençat cap protector de la natura, sinó algú que busca descàrregues d’adrenalina prement el gallet. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Compartir l'article

stats