La crida ciutadana per recollir fons per a la reconstrucció de part de la coberta de l’església de Santa Maria de Camprodon, amb l’esvoranc de 40 m2, m’ha recordat Sant Francesc d’Assís en un cas (per l’esfondrament de la coberta), que té un cert paral·lelisme amb el que ha passat en aquesta vila del Ripollès.
Va ser l’hivern de 1205, quan un dia Sant Francesc sortí a caminar i entrà a l’església de Sant Damià, als afores d’Assís, que estava mig enrunada. Mentre Francesc mirava el crucifix, va tenir una visió del Crist crucificat, on sentí que Jesús li deia: «Francesc, repara la meva Església. No veus que s’esfondra?». El Senyor feia referència a l’esfondrament de l’Església, com a comunitat dels seguidors de Jesús, però Sant Francesc va creure que es referia a l’església de Sant Damià. Per això el sant d’Assís va anar a la botiga de roba del seu pare i vengué les teles, perquè amb els diners es pogués reparar aquell temple. Però el rector de Sant Damià no acceptà els diners que li va oferir Francesc, pensant-se que era una broma d’aquell jove joglar i també per por a la reacció dels pares del Pobrissó d’Assís. Per això Sant Francesc decidí quedar-se a l’església per restaurar-la ell mateix i, alhora, ajudar els pobres. Hi ha la pel·lícula de Franco Zefirelli, Germà sol, Germana lluna, que mostra d’una manera bellíssima aquest episodi de la vida de Francesc, mentre reparava l’església de Sant Damià.
Com ha dit el teòleg Leonardo Boff, Sant Francesc «va començar un moviment de renovació de l’Església, vivint amb els leprosos i predicant en la llengua del poble i no en llatí». També el papa Francesc, diu Boff, elegí aquest nom «perquè se n’adonà que l’Església està en runes per la desmoralització, degut als escàndols que han afectat la moral i la credibilitat». Per això, continua Boff, «Francesc no és un nom sinó un projecte de l’Església», que ha de ser «pobra, senzilla, evangèlica, allunyada dels palaus i del poder» i on el papa la presideix i la serveix en la caritat.
Reparar l’Església, que és la comunitat dels seguidors de Jesús, és missió de tots els cristians, bisbes, preveres, religioses i laics, amb el guiatge valent i audaç del papa Francesc. Hem de reparar l’Església perquè sigui com Jesús la va pensar: un signe de misericòrdia i d’esperança per al nostre món. Una Església al centre de la qual hi ha d’haver Jesús, no els dogmes, ni el Codi de Dret Canònic, ni la Tradició. Una Església servidora dels pobres, amb diàleg amb la cultura i amb el món modern, oberta a l’ecumenisme i font d’alegria i de comunió. Aquest és el repte que tenim els cristians, per tal de construir una Església creïble i fidel a l’Evangeli, que anunciï al nostre món la Bona Nova del Regne.
De la mateixa manera que Sant Francesc va reparar l’església de Sant Damià, vuit segles després també cal arreglar l’esvoranc de l’església de Santa Maria de Camprodon, com a signe que ens mogui a reparar l’Església de Jesús.
