Diari de Girona

Diari de Girona

Miquel Fañanàs

Montilivi ple, pàrquings buits

Aparcaments buits al campus Montilivi de la universitat de Girona

Ja portem dos partits a Montilivi amb el Girona FC retornat a la Lliga Santander i les primeres impressions no son pas dolentes tot i que a partir d’ara l’entrenador Míchel, que ja pot disposar dels nous fitxatges, haurà d’anar perfilant les posicions dels jugadors per aconseguir un millor rendiment. Però les bones sensacions ja sigui amb la victòria davant el Getafe o la derrota per la mínima amb el Celta, han posat de relleu algunes mancances que no son atribuïbles al joc de l’equip sinó al funcionament de les estructures que envolten el club. En unes cartes signades pel soci de Llambilles Xavi Rimbau, ja es detallaven alguns dels problemes que subsisteixen avui pel que fa a la relació amb els aficionats i assenyalava la desconnexió entre l’entitat i els socis que, en definitiva, li donen suport amb llurs quotes.

En aquests dos partits celebrats a Montilivi he pogut constatar que el títol d’aquella carta, «Equip de primera però Club de tercera», no anava pas desencaminat. Efectivament, el dia del Getafe es va produir un enrenou considerable amb els abonaments que va generar no només protestes airades sinó l’intent d’un grup força nombrós de socis d’enderrocar la tanca que els barrava el pas a les instal·lacions de l’estadi. Certament, el tracte dels serveis administratius no són precisament «la alegria de la huerta» quan hom accedeix a les oficines per fer algun tràmit després d’haver comprovat l’impossibilitat de connectar-hi telefònicament i, si darrerament un aficionat ha intentat comprar alguna samarreta, s’ha trobat amb un escarit «ho sento» que certificava una manca de previsió davant l’evidència d’unes existències exhaurides. Per altra banda, els serveis de bar, lavabos i accessos no són precisament de primera, com tampoc ho són les «facilitats» per a les persones amb mobilitat reduïda que han de superar unes rampes difícils i mal cuidades, places molt escasses d’aparcament especial i, en alguns casos, la negativa d’estacionar el vehicle quan la persona discapacitada no és el conductor i necessita ajuda.

Més enllà de les qüestions organitzatives i de logística que mereixen una planificació de futur, subsisteix el problema d’estacionament els dies de partit. Molts conductors que, per cert, venen d’arreu de les comarques, sovint han de deixar el vehicle molt lluny de l’estadi amb el perill de provocar molèsties als veïns de la zona que veuen impotents com els cotxes envaeixen voreres, guals i zones verdes. Amb bon criteri, s’ha posat a disposició dels aficionats una línia de bus gratuït (que paga el club), però és evident que no n’hi ha prou i caldria afegir-hi d’altres propostes. En aquest sentit, la UdG disposa d’uns generosos aparcaments tant a la facultat d’Empresarials com de la Politècnica que podrien donar servei tal i com ja es venia fent en temporades anteriors. Ara, però, i sense que ningú en sàpiga donar raó, tant el dia del Getafe com amb el Celta han aparegut tancats i barrats impedint de facto el pas dels vehicles al seu espai. De qui és la culpa que aquests espais no es puguin utilitzar? Perquè estaven tancats aquests dies en plenes vacances estivals i amb el campus buit? L’Ajuntament ha decidit incorporar-los a l’anomenat «perímetre de seguretat» quan en realitat n’estan fora? No sé de qui és la culpa però sí sé l’evidència d’aquesta decisió: provoca un perjudici als socis i aficionats, als veïns del sector i a la ciutat en el seu conjunt.

La Universitat i el Girona FC son dues institucions que duen el nom de la ciutat i, en el cas del futbol, amb l’afegitó «Orgull gironí!». Desconec de qui ha partir l’ordre de tancament, però apareixen com els culpables de generar un problema addicional incorporant aquests aparcaments en una «àrea de seguretat» que no és tal. Ni que sigui per alleugerir la pressió que tenen els veïns del sector els dies de partit i per una mínima comoditat per a molta gent, seria convenient redreçar aquesta situació que afecta les institucions i a la ciutat. Girona s’ho mereix!

Compartir l'article

stats