Junts per Catalunya és un partit molt important per Catalunya, forma part del Govern i en les darreres eleccions va tenir molts vots, és el tercer partit en nombre d’escons al Parlament, per darrere del PSC i ERC. Fa dies que em balla pel cap una pregunta que formulo amb tot el respecte.
Tothom ja té clar que no s’entenen amb ERC, l’altre gran partit independentista, que ha pres la determinació de governar i mirar de dialogar amb el Govern de Madrid. Aquests diàlegs i negociacions, certament, toparan amb la carpeta final que té cada govern i que diu que ni uns renuncien a la independència i als altres ni els passa pel cap que mai l’estat permeti que una part important del seu territori se li secessioni. Esquerra ha escollit el camí del diàleg i per a mirar de resoldre carpetes, com el de la desjudicialització de temes pendents del Procés i, vull creure, buscar la millor solució perquè tornin els que van marxar a l’estranger. També per a mantenir els socialistes a la Moncloa, en el convenciment que el PP és molt pitjor.
JxCat, en canvi, ha optat per a donar per inútils el diàleg i les negociacions autonomistes i enfocar-se en la independència o la independència, tirant pel dret. Semblaria que JxCat ha escollit el camí de la cupització.
Com que pressuposo la intel·ligència i la bona fe dels seus dirigents, dono per entès que tenen coll avall que el Procés, que va ser un grandiós moment històric, a l’estat no li va fer ni pessigolles. No van caldre tancs per la Diagonal; en van fer prou amb aquells lamentables i espantosos piolins que s’haurien d’haver estalviat, amb publicar el 155 al BOE i fer empresonar als líders de la revolta. I, quan es va aconseguir que tot el Món ens mirés, ni un sol estat del planeta va mostrar la més mínima simpatia per la secessió.
Arribats a aquest punt i, com que és una animalada pensar a armar un exèrcit que neutralitzi els centres de poder de l’estat a Catalunya, l’exèrcit, la policia i la Guàrdia Civil i als catalans contraris a independitzar-se, a més de controlar i assegurar les fronteres –ja he dit que és una bajanada que no passa pel cap a ningú– l’assoliment de la somiada independència ha de venir, per un altre costat.
I, arribo a la pregunta: Com ho pensen fer? Ho poden explicar, si us plau.
Els electors i la catalana terra, segur que ho agrairan. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
