Diari de Girona

Diari de Girona

Sequera a la Lluna

Si no hi ha una segona suspensió, avui veurem per primera vegada en cinquanta anys un coet enlairant-se cap a la Lluna. Aquest no és blanc com el del 1972, sinó d’un bonic color ataronjat, perquè els enginyers (amb el vistiplau dels de màrqueting) van decidir estalviar-se la mitja tona de pintura necessària per emblanquinar la coberta aïllant. Si tot surt bé, l’operació de demà, pilotada per maniquins, hauria de donar pas a una nova expedició que allargui la llista de les dotze persones que han trepitjat el nostre satèl·lit; i el pas següent serà establir una base a la Lluna que anticipi el salt que realment persegueix la NASA, que és enviar humans a Mart. Fascinant. Però fa una mica d’angúnia que el pla per muntar una base lunar sigui utilitzar per beure, per respirar i per generar energia l’aigua congelada atrapada en zones d’ombra perpètua. Ehem: ¿ja comencem a consumir recursos limitats de la Lluna? ¿I què compten els americans, que aquesta aigua estarà sempre a la seva disposició sense ningú que els la disputi? Si la colonització de la Lluna avança, és segur que la Xina hi posarà la seva bandera, i la competició per l’aigua estarà servida fins que no en quedi ni una gota. Aquesta espècie nostra és tan idiota que encara exportarem a la Lluna la guerra, la sequera i el canvi climàtic.

Compartir l'article

stats