Quiosc

Diari de Girona

Pere Lladó

Duel de titans al Senat

El Senat viurà avui dimarts l’inici d’una llarga campanya electoral. Els dos grans protagonistes s’enfrontaran en un debat centrat teòricament sobre qüestions energètiques. Però ja se sap que els polítics són capaços de traslladar el discurs als temes que més mal poden fer als seus contrincants.

Núñez Feijóo, com a cap de l’oposició, no té escó a les corts espanyoles. És senador per la seva comunitat autònoma, per la qual cosa només a la cambra alta pot debatre amb Pedro Sánchez.

Aquest estiu el líder del PP s’ha dedicat a fer territori i facilitar tota mena d’entrevistes. En una d’elles demanà un duel sobre qüestions econòmiques amb el president del govern. Estava convençut que des de la Moncloa no li farien massa cas i seria una més d’aquestes propostes d’estiu que al setembre s’obliden.

Però sorprenentment Pedro Sánchez acceptà el repte. I ara des del PP pretenen rebaixar les expectatives atès que els conservadors dominen les enquestes d’una forma clara, però ja se sap que en un any en política poden succeir molts esdeveniments que avui ni es plantegen.

Feijóo ja s’estrenà el mes de juny en una sessió de control. En el seu duel cometé diversos errors, un d’ells sobre la prima de risc. Allò serví perquè els socialistes dubtessin de la seva preparació i es mofessin del desconeixement que patia sobre qüestions bàsiques de l’estat. Certament, una cosa es la presidència de la Xunta de Galícia i una altra la presidència del govern d’Espanya.

Per la seva banda, Pedro Sánchez acceptà el debat d’avui conscient que necessita un cop d’efecte per tal de revertir la tendència d’unes enquestes que no li són massa favorables. El pacte amb Unidas Podemos i els suports puntuals de Bildu i ERC li fan mes mal que una pedregada.

El president del govern avui ha aconseguit un bon predicament no només a Europa, sinó també a Llatinoamèrica. Tanmateix ha superat les friccions amb els Estats Units que venien des de l’època de Zapatero amb el famós afer de la bandera.

Fins i tot avui marca agenda a la UE. La desaparició de la vida política de Merkel i Draghi ha suposat que influeixi i comparteixi algunes decisions de Macron i Solcht.

A casa nostra s’ha vist obligat a prendre decisions davant la crisi provocada per Putin. Ha rebaixat els impostos de la factura de la llum, ha millorat el salari mínim interprofessional, ha facilitat els préstecs a les empreses petites i mitjanes, ha revaloritzat les pensions i acaba d’anunciar la rebaixa de l’IVA del gas.

Però malgrat aquestes mesures que han afavorit la cohesió social, Pedro Sánchez no en recull els rèdits. S’ha allunyat de la ciutadania com en el seu moment succeí amb presidents com Adolfo Suárez o Felipe González. Era allò que s’anomenava el síndrome de La Moncloa.

Mentre el PP es planteja ara no fer massa fressa. En fa prou desterrant el fenomen de l’ETA i en criticar els acords del PSOE amb els partits que donaren suport primer a la moció de censura a Mariano Rajoy i que més tard votaren la investidura de l’actual president. Fins i tot han repetit mil vegades que l’actual govern és il·legítim.

Amb aquest panorama debatran avui Sánchez i Feijóo sobre les reformes energètiques i la situació econòmica. Seria bo que el debat fos en positiu i que es debatessin propostes allunyades dels extremismes i dels insults. No hi ha dubte que govern i oposició s’han d’entendre en qüestions d’estat i més ara que tornem al bipartidisme.

Compartir l'article

stats