També és mala sort que, per una vegada que algú de l’ONU dóna una mica la raó al Governet, sigui per una parida. Que els líders llacistes no havien de perdre la condició de diputats mentre estaven en presó provisional sona molt bé, però és com jugar a la loteria i que et toqui la pedrea, tot i que -acostumats a perdre sempre- ho celebrin com si els hagués tocat la grossa. D’una Comissió de Drets Humans de l’ONU, s’espera que acusi Espanya de tortures als líders catalans, de detencions il·legals, de genocidis culturals, d’enverinament de l’aigua potable o de massacrar poblets catalanoparlants. Per dir-nos que mentre en Junqueras esperava el judici, encara havia de ser diputat, millor no dir res, amb això no mobilitzem ningú l’11-S.
Potser no és mala sort i el que passa és que el milió d’euros pagat generosament pel Governet -és a dir, pagat per tots els catalans, ho volguessin o no- a la comissió de Drets Humans de l’ONU, no dóna per a gaire més. La inveterada garreperia dels catalans ha jugat en contra nostra.
-Mirin, les tarifes són les que són. Si volen que denunciem que el judici va ser una farsa, els costarà cinc milions d’euros. Inculpar a Espanya de tortures, són 10 milions. Per una acusació d’assassinats indiscriminats contra catalans de pro, ens n’anem ja als 20 milions. I si volen que l’ONU digui al món que Espanya és un estat feixista -que sabem que això a vostès els agrada- són 100 milions. Més barat que això, només tenim un pack -precisament està ara mateix d’oferta- de maltractaments a la presó, escoltes il·legals i trencament d’urnes, que sortiria, a veure, sí, per tres milions de res. Amb una TV al seu servei, com tenim entès que és el seu cas, aquest pack els podria funcionar- van dir els de l’ONU als enviats del Governet.
- És que només disposem d’un milió, i a més el pagaríem en quatre anys.
-Doncs per aquesta misèria, s’hauran d’apanyar amb una declaració que asseguri que els reus de sedició no haurien de perdre la condició de diputats fins que la sentència fos ferma. No és gaire, però per aquest preu, és el que hi ha. És que amb això d’Ucraïna, tenim molta demanda. O ho agafen o ho deixen.
Ho van agafar, és clar que ho van agafar, vés quin remei.
