Quiosc

Diari de Girona

Salvador Sostres

El gran final

És molt important que Laura Borràs acabi la feina, s’escindeixi de Junts i sigui la líder del partit nou que fundi l’ANC. També seria de gran utilitat que, a continuació, Jordi Turull complís la seva paraula i convoqués una consulta interna sobre si el seu partit ha de continuar al Govern. Sense això també anem bé, però si aquestes dues coses passessin fóra ja del tot extraordinari. Necessitem que l’independentisme espremi fins les últimes gotes del ridícul que hom pot fer perquè l’exemple allunyi les dues o tres generacions futures de tornar a fracassar en allò que és impossible.

No voldria res més ara que el catalanisme mostrés completa la seva anatomia, perquè tothom pugui resseguir la geografia del cadàver. Més que una autòpsia seria un viatge. Un descens a l’inframón amb totes les seves infracriatures. Ens faria molt de servei que la barrabassada no s’aturés i arribés fins les seves més extremes conseqüències. A ells ja no els ve d’aquí, fer una mica més o una mica menys el préssec. Ha estat tot tan gros que ja la Història no els podrà castigar amb gaire més severitat. En canvi els exemples, com més al límit els poses, millor funcionen. Hi ha molts nens i nenes que probablement tinguin les mateixes tares mentals que llurs pares, i per tan necessiten una tragèdia del tot incontestable per entendre l’error i no consagrar-lo.

És important que Jaume Giró sigui el candidat de Junts perquè tothom vegi fins on pot arribar l’oportunisme. No només la indigència intel·lectual ha de quedar retratada: també la misèria, també el fàstic, també les guineus que s’abeuren de la sang quan els óssos es barallen. Per això és important que Giró sigui el candidat: per poder continuar llegint els publirreportatges que es fa escriure als diferents diaris, semblant encara més poca cosa del que ja és. De l’altra banda, és fonamental que Laura Borràs dugui la seva bogeria fins a la total trencadissa, després d’haver perdut unes eleccions autonòmiques i haver obtingut menys vots que Salvador Illa i Pere Aragonès; i d’haver estat inhabilitada pels seus «trapis» amb un amiguet. Ara ja només li queda fer explotar el seu partit i la veritat és que els que vam comprar amb temps entrades de tribuna per a l’espectacle de la desintegració de la Catalunya política, agrairíem molt aquest final de focs d’artifici.

El país està desfet. Destruït, desmoralitzat. El país no existeix. Hi ha un forat. L’hem de tornar a fer. La manifestació de la Diada anirà molt bé perquè tothom pugui veure fins a quin punt hem caigut baix. Giró hi anirà. Junqueras no. La CUP, sí. Jo, no. Catalunya s’ha de tornar a edificar. Els independentistes ens han deixat aquest gran silenci i aquest gran sot. I una vegada més ens tornarem a aixecar, i una vegada més ens sobreposarem a la seva incompetència, al seu victimisme, a la seva mala fe. Però tenim temps. Vull dir que m’agradaria que no s’estalviessin cap número que els quedi per fer. És millor quan no queda cap dubte, encara que haguem de remuntar d’uns metres més avall. És millor quan saps segur que no pots tornar enrere perquè no hi ha res.

És també sensacional que Esquerra digui que si Trias es torna a presentar per ser alcalde de Barcelona dóna més possibilitats a Ada Colau de guanyar, amb l’argument –cert– que Trias prendrà vots a republicans i socialistes, i ni un als comuns. És sensacional perquè es queixen de Trias quan ells presenten un precadàver i llur principal maldecap és buscar-li un segon per si no arriba viu al final del mandat. Ens convé molt que Esquerra presenti l’Ernest i que tingui pactat –ho tenen pactat i negar-ho és absurd, i sobretot mentida– amb l’alcaldessa que qui guanyi comptarà amb l’altre per ser alcalde, o alcaldessa. Això és l’independentisme, també. Vam haver de menjar-nos Colau per no donar el poder de Barcelona a un independentisme que el 2019 estava tan embogit cremant contenidors i arrencant llambordes que no hi podíem comptar per a res més que no fos ficar-lo a la presó. Que en lloc de demanar perdó tinguin pactat amb Colau perpetuar-la d’alcadessa si treu un regidor més que els altres –ERC– és la mesura exacta del que l’independentisme significa per a Barcelona. I per a Catalunya, que de fet no existeix. Ben igualment, que a Junts hi hagi una batussa de les grosses i que Trias deixi córrer la idea de tornar, seria també el que ens cal per completar el mural.

Necessitem fer foc nou. I necessitem que abans cremin les velles fustes que encara algú podria creure que tenen alguna utilitat. A un país tan acostumat a fer-se la víctima de tot no li pots deixar ni una sola excusa. Hem d’arrasar. Jo ho dic per amor. Ells ho faran per misèria. Però no em farà falta insistir gaire.

Compartir l'article

stats