No calia ser gaire intel·ligent per pensar i deduir que si algun dia Rússia decidia tancar l’aixeta del gas Europa tindria un gran problema sobre la taula. No calia tampoc que hi hagués una guerra -alguns en diuen invasió- perquè això succeís. Tenim uns governants, a tots nivells, que sembla que portin una bena als ulls i no hi vegin més enllà. L’anomenat esperit europeu i la voluntat comuna són només paraules i eufemismes perquè, a l’hora de la veritat, es demostra que cada Estat governa de manera individualitzada i egoista. El concepte solidaritat queda molt bé de cara a la galeria, però res més. Europa és dèbil i Rússia -i especialment la Xina-ho saben i per això actuen de la manera que actuen. La prova la tenim amb França. S’oposa al projecte del MidCat per portar gas d’Espanya a Alemanya passant per l’Estat francès. Diuen que és el projecte més ràpid d’executar per garantir el subministrament. No vol que es trepitgi el seu territori, però en realitat ho fa per altres interessos. França vol fer un altre negoci. Brussel·les claudicarà, mirarà cap a un altre costat i ho acceptarà. Per tant, tots a passar pel tub de França i no precisament el del gas. S’acosta una tardor i un hivern calent i no pas perquè estigui garantit el subministrament. Passarem fred i, de moment, ja passem tots pel tub.
