Una qualitat del tarannà català és la tendència a anar junts per fer coses, moltes coses, el que sigui, però sempre agrupats. Hi ha dades històriques. Per aquesta tendència varen néixer les colles d’excursionistes, les de buscadors de bolets, professors d’escacs, caçadors, grups de teatre i cinema amateur, coleccionistes de cromos, de segells, fumadors de pipa, i molts més. Després venen noms més ben perfilats, com associació i federació, que donen cohesió als projectes diversos de la gent que entra per a treballar-hi. Una associació és un focus organitzat; per això durant la dictadura les associacions varen haver de passar pel sedàs de la prohibició. Molta gent, amb l’arribada de la democràcia, va sortir de l’amagatall i moltes individualitats varen entrar a la militància política amb excel·lent preparació per desenvolupar-hi les millors traces de la participació.
Actualment tenim a Catalunya uns centenars d’associacions diverses. Són un bon ressò d’aquelles paraules del president Kennedy: «no preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta’t què pots fer tu pel país». Les associacions hi responen en conseqüència, activament.Tenim un exemple profund: aquestes comarques han vist en diverses ocasions com unes famílies amb la gravetat de tenir persones afectades per minusvalideses o discapacitats han promogut la creació d’unes associacions per multiplicar esforços; després –repetim-ho: després– respon i s’hi implica l’Administració i així han resultat associacions sòlides i exemplars.
Els nuclis de població són el medi favorable i els més rics en estímuls per a generar innovacions, sumar i multiplicar iniciatives, promoure millores, planejar estructures que, com més va, més complex es fa tot plegat. Aquest és el camp de tota associació, amb vistes a engrandir la participació ciutadana.
Des de l’any 1988 a Catalunya tenim Hotels d’entitats. Ara en són 12. Són equipaments cívics que donen suport a les associacions que treballen sense ànim de lucre, facilitant la pràctica associativa amb una oferta de despatxos equipats amb la tecnologia adient; es disposa de sales de reunió i aules de gran capacitat per a actes públics. A un Hotel d’entitats, la trobada entre les diverses associacions facilita relacions i cohesiona el voluntariat. Els Hotels d’entitats són jurisdicció de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària.
A Girona l’any 1992 es va obrir un Hotel d’entitats; ara és al carrer de la Rutlla, 20-22. Compta amb 17 despatxos (alguns, compartits), ocupats per altres tantes associacions; 4 sales permeten fer reunions de treball, classes i demés. I un còmode auditori està equipat per a actes públics amb 80 butaques. A comarques gironines, Ripoll i Salt també disposen d’Hotel d’Entitats.
Sempre podran canviar les formes, les necessitats i els estils de fer ciutat, societat, país, però la participació activa, l’esperit associatiu, que coincideix amb l’esperit del voluntariat, ha de continuar el vell desig de fer-nos més gentil la vida al nostre món. Cal conèixer i divulgar més l’existència dels Hotels d’entitats, on la ciutadania pot descobrir-hi el valor del testimoni, de proclama, una oferta d’ideals de participació ben diversa, com una realització d’un afany de progrés. Una realitat com aquesta mereix que els diversos centres educatius pensin en programar visites guiades a l’Hotel d’entitats en horari ocupat per les associacions. Contemplaran una diversitat que pot informar i educar uns futurs convençuts d’alguna dedicació al camp obert de les associacions, un esperit excel·lent d’aquest país.
