La lluita per la laïcitat ha estat llarga. El mataroní Antoni Puigblanch va lluitar per acabar amb la Inquisició, va publicar La Inquisición sin máscara i va arribar a ser diputat entre els anys 1820 i 1822 on va lluitar per acabar amb aquesta funesta institució, que encara va executar al mestre lliurepensador Gaietà Ripoll l’any 1826 a València.
Francesc Ferrer Guàrdia va ser afusellat per fer una escola laica l’Escola Moderna l’any 1909 i per practicar per primera vegada la coeducació de sexes a les aules cosa que va ser combatuda brutalment per l’església perquè deien que promovien la «promiscuidad sexual». Ara quan sembla que les noves generacions educades en democràcia s’han tornat laics, anticlericals, ateus o agnòstics, ara ens arriba una nova onada clerical que està contaminant les organitzacions d’esquerres desnortades. Es pot ser anticlerical contra l’església catòlica, només faltaria, però no contra l’església musulmana. Si ho fas és que ets islamofòbic. Apa va! I alguns d’aquests integristes –conversos– a més es permeten el luxe d’amenaçar a Catalunya les dones que públicament afirmen que s’han tret el vel. Crec que hi ha un malentès evident. Els joves catalans no han tingut experiència personal d’opressió religiosa i tenen ara dificultats empàtiques de posar-se a favor de les noies feministes violentades pel fanatisme religiós islàmic. Una pena. Vull recordar que l’anticlericalisme i l’ateisme venen de la nit dels temps. Percy Bysshe Shelley, un revolucionari anglès, equivalent al nostre Abdó Terrades i autor del llibre La necessitat de l’ateisme (1811), escrivia: «Alceu-vos com lleons rere la somnolència / En nombre invencible / Tireu a terra com la rosada les vostres cadenes / caigudes sobre vosaltres en el somni / Sou molts, ells molt pocs». Va citar de memòria aquest poema Jeremy Corbyn en el famós festival de Canterbury.
L’esquerra s’ha fornit de tots aquells que han volgut trencar amb les cadenes i el primer que han hagut de fer és desempallegar-se del control eclesial. Hi ha indocumentats que creuen que els anticlericals són una cosa del món occidental. Doncs no. Ja ens avisaven les feministes iranianes comunistes com Azar Nafisi que «la llibertat no és oriental ni occidental. La llibertat és global».
Però anem més enrere: «Els habitants de la terra es divideixen en dos /Els que tenen cervell i no religió / I els que tenen religió, però gens de cervell». És d’un poeta sirià, lliurepensador, cec i gran figura literatura àrab Ala al Maari mort l’any 1057.
