Quiosc

Diari de Girona

Albert Soler

Els Camises Negres, en el seu centenari

Han trigat uns quants anys, però per fi la marxa sobre Barcelona de l’11-S serà amb camises negres, com Déu mana. No deu ser casual la data triada, just en el centenari de la marxa dels Camises Negres sobre Roma, que va tenir lloc el 1922. És natural que, com a homenatge a tal efemèride, l’ANC, sucursal catalana de l’Associació Nacional del Rifle, vesteixi aquest diumenge els seus quadres d’aquest color. Una organització que sosté que la voluntat popular està per sobre de la llei, no pot portar camisa de cap altre color que negre, que per això en Mussolini va ser pioner d’aquesta curiosa doctrina i així va vestir les seves hosts. L’homenatge al Duce que es prepara aquest diumenge, no comptarà amb la presència del xaval que presideix el Governet, la qual cosa restarà solemnitat a l’acte, tot i que la seva absència serà esmenada per la presidenta de l’ANC, és d’esperar que rapada al zero perquè la seva figura, incitant a les masses des de l’escenari, recordi l’enyorat Benito.

L’ANC ha estat dissimulant durant molt de temps. Que si un any a manifestar-se amb camisa groga, que si a l’altre amb camisa vermella, alguna mobilització amb camisa verda, en fi, es tractava d’anar canviant l’abillament perquè els seguidors les compressin i així anar fent caixa, que no són pocs els que en viuen. Fins a enguany, que organitza per fi una marxa de camises negres, com les que s’estilaven a Itàlia per demostrar qui manava. No podien haver triat moment millor que el centenari d’aquesta fita, per mostrar al món la veritable cara. Un segle després, l’ANC recupera l’esperit d’aquells joves italians que també van voler la revolució.

La nova direcció de l’ANC, encapçalada per la seva presidenta Dolors Feliu, ha esperat a la simbòlica data de 2022 per donar carpetada a la hipocresia dels seus predecessors i ha decidit apostar per l’honradesa: a les manifestacions llacistes s’hi va amb camisa negra perquè ningú se senti enganyat. Continuarà costant quinze euros, hi ha coses que no canvien i uns quants que continuen vivint-ne, però almenys seran quinze euros sense trampa. No deixa de ser paradoxal que la transparència arribi precisament amb el negre, color opac per excel·lència, però així són les coses del llacisme. El negre imposa, i a més no embruta, o això deia la meva àvia, que anava sempre d’aquest color, a saber si seria seguidora de l’ANC avant la lettre. La famosa coreografia que idea l’ANC, serà aquest any molt més senzilla, per arrodonir l’homenatge als valents de 1922 n’hi haurà prou que els manifestants marxin al pas de l’oca.

Les marxes nocturnes amb torxes que també sol convocar l’ANC, tan populars a l’Alemanya dels anys trenta, ja alimentaven sospites sobre el peculiar origen de les seves mobilitzacions, però podia ser simple casualitat. La marxa sobre Barcelona dels camises negres esvaeix qualsevol dubte, i per si n’hi hagués, la mateixa ANC ja es planteja presentar una llista electoral al marge dels partits, cosa que emocionaria el Duce. Ja va advertir la seva presidenta, fa temps que, si cal passar per sobre dels partits polítics, es farà.

Les doctrines polítiques passen, però la humanitat queda, podria haver dit també. Però això ja ho va dir Mussolini. Feliç Diada, camises negres.

Compartir l'article

stats