Diari de Girona

Diari de Girona

Santiago Vilanova

Hi ha lloc per a l’ecologia política?

Sequera, inundacions, incendis, temperatures extremes, crisi energètica… En realitat vivim en un paradoxa. Tothom parla d’ecologia però és una ecologia sense ecologistes en el govern. Requeriríem una ecologia política transversal i popular que ajudés a concertar la transició energètica, amb capacitat d’estructurar un programa que perduri en el temps i que apliqui una altre manera de fer i entendre la governança. Les eleccions municipals del 2023 podrien ser una oportunitat per reactivar-la?

Hi ha una diferencia radical, però, entre la informació sobre els problemes ecològics i energètics que es donava en les darreres dècades del segle XX i l’actualitat. Tot i l’avenç que aquest estiu hem tingut del que serà el col·lapse climàtic, únicament hem pogut escoltar les explicacions dels científics. En els inicis del moviment ecologista, en canvi, el protagonisme el tenien els seus representants. Ara la resposta es busca en els tecnòcrates ambientalistes, en els assessors dels grans grups energètics i en els partits polítics, també independentistes, que en cap cas fan autocrítica de les seves inaccions.

En els anys que es va crear el Moviment Ecologista Català (MEC) el paper dels experts en ciències de la terra i dels climatòlegs era molt discret. Es limitaven a fer la seva tasca en els laboratoris i a les universitats, escrivint articles en prestigioses revistes de divulgació desconegudes per l’opinió pública.

Les aportacions més rellevants del col·lectiu científic més compromès van ser l’edició de «Natura, ús o abús?. Llibre Blanc de la gestió de la Natura als Països Catalans», editat el 1976, un any abans del restabliment provisional de la Generalitat, reeditat el 1988 i recentment revisat en una tercera edició; el manifest «Salvem Catalunya per la Democràcia» de l’Assemblea de Catalunya del 1976 i la campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural del Congrés de Cultura Catalana (1976-77).

Els ecologistes que llavors ja proposaven un nou model de desenvolupament, interpretaven els estudis científics i els hi donaven una visió política amb propostes de gestió per la governança. Els primers informes sobre l’impacte del canvi climàtic provenien, però, d’institucions científiques com la Union of Concerned Scientists. En els programes polítics advertien del que esdevindria si no rectificàvem el model de consum i si la nostra màxima institució no feia transformacions urgents cap un model energètic basat en les renovables. Ara, amb retard, tenim aprovada la Llei de Canvi Climàtic però la seva concertació sembla una missió impossible.

A Catalunya l’aliança científics-ecologistes es va produir en algunes ocasions rellevants, amb èxits i fracassos. Parlem de la campanya contra l’abocador al massís del Garraf (cas perdut); contra la pol·lució de la tèrmica de Cercs (judici per delicte ecològic guanyat); contra la contaminació del Ter (guanyada a llarg termini); defensa dels Aiguamolls de l’Empordà (protecció guanyada); defensa de la zona volcànica de la Garrotxa (protecció guanyada); contra les prospeccions uraníferes (combat guanyat); contra el funcionament dels reactors nuclears de Vandellòs i Ascó (lluita perduda).

Les activitats, simposis i jornades internacionals organitzades per l’associació Una Sola Terra, en les que van participar destacats activistes internacionals, van servir també perquè alguns prestigiosos científics connectessin amb les reivindicacions de l’ecologia social i política.

Quan el 1983 es va crear Alternativa Verda com a braç polític del MEC alguns ecologistes que militaven en altres formacions s’hi van oposar. No van entendre la urgència que teníem de disposar estratègicament d’una força independent dels partits polítics tradicionals. Avui molts grups ambientalistes es troben que han de vehicular les seves denúncies i propostes mitjançant els partits parlamentaris sense aconseguir resoldre-les positivament.

En el segle XXI, amb l’agreujament de la crisis ecològica i climàtica, ha canviat la situació. Davant la pèrdua de protagonisme de l’ecologia política (marginada pels mitjans i pel statu quo) s’ha incrementat la presència de científics mediàtics i s’ha reforçat la seva aliança amb l’ambientalisme (que sempre ha rebutjat la participació electoral). Al mateix temps contemplem perplexes com es dona la paraula als representants dels lobbies energètics i agroquímics per opinar sobre el canvi climàtic. Els grans contaminadors s’apunten ara a la «transició energètica» mitjançant campanyes publicitàries d’ecoblanqueig. Ja ho va escriure Bernard Charbonneau, un dels nostres referents: «Seran els diversos responsables de la ruïna de la Terra que organitzaran la protecció del que ens quedarà». El partits verds que governen en alguns països de la UE tenen la capacitat de vigilar el ritme i la velocitat del canvi de model i la seva coherència. A Catalunya no disposem d’ aquesta representació parlamentària.

El cas més escandalós és l’ecoblanqueig que protagonitzen les energètiques quan defensen la nuclear i el gas natural com a energies «verdes» i «sostenibles» i l’ecologisme català no les pot replicar. I ens preguntem: Quina és la raó del canvi de protagonistes respecte al paper de jugava l’ecologisme en les darreres dècades del segle XX? Les corporacions energètiques, per la seva banda, volen controlar el ritme de introducció de les renovables (seguint explotant les reserves de petroli, el gas i d’urani) i els partits polítics instal·lats en el poder no volen que els hi surti una nova competència electoral. I es que únicament l’ecologia política podria guanyar la batalla cultural necessària pel canvi de paradigma.

El debat sobre com cal governar la mitigació del canvi climàtic i com superar la crisis energètica provocada per la guerra d’Ucraïna reclama lloc per l’ecologia política. Una nació moderna com la catalana, sense un partit ecologista competent i pragmàtic que ajudi a concertar la transició energètica, corre el risc que per accelerar el procés el seu govern experimenti noves formes d’autoritarisme.

Compartir l'article

stats