Aquest cap de setmana molta gent posarà punt final a unes vacances que, després d’allargar-les fins a la Diada, reprendran el retorn a la vida que durant uns dies havien deixat enrere. Setembre, però, ja fa dies que ha arrencat amb més dubtes que certeses, amb una inflació disparada, una gasolina que ha anat augmentant molt ràpidament (però costa que torni a baixar) i unes factures de consum elèctric que ens obligarà a retallades no volgudes. Gràcies a un pacte previ, el retorn a les aules no ha estat conflictiu, però en canvi, sí que es presenta problemàtica la mobilitat a l’avinguda Lluís Pericot gràcies a un carril bici que està provocant caos i protestes. Després d’un agost amb els carrers de Girona gairebé buits, però amb terrasses plenes i corrues de forasters darrere un guia cercant ombres o entrant a la catedral per gaudir de temperatura refrescant, se’ns presenta ara el repte de tornar a copsar el pols d’una ciutat que durant gairebé un mes sencer havia estat mig adormida.
Abans de començar el mes de juliol, representants del sector turístic eren optimistes perquè després de dos anys de restriccions finalment s’albirava una bona temporada amb la previsió de l’arribada d’un turisme estranger que per la pandèmia global s’havia quedat a casa. El president de la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines Antoni Escudero, persona de natural poc donada al pessimisme inútil, advertia que, tot i esperar un estiu excel·lent, utilitzava un símil futbolístic afirmant que calia jugar el partit i, per tant, «fins al final no sabrem el resultat». Tenia raó, perquè, malgrat que les estimacions han millorat respecte del nombre de visitants, les primeres dades confirmen que, tot i superar les dades del 2019, les pernoctacions hoteleres han disminuït gairebé un 10%. Han arribat molts forasters, però han gastat menys, una realitat que s’ha anat imposant a conseqüència d’una inflació desbocada que ha fet incrementar els preus, amb la qual cosa s’ha provocat una evident recessió en el consum, circumstància que han pogut constatar d’una manera real, efectiva i dolorosa, els paradistes de la plaça mercat del Lleó, segurament un dels índexs més fiables de la ciutat dels quatre rius pel que fa al comportament dels usuaris relacionats amb el consum a Girona. Per acabar-ho d’adobar, les mesures del Govern pel que fa als límits de l’aire condicionat han posat damunt la taula un element més d’angoixa a molts establiments, cinemes inclosos, que ja han constatat que no tindran fàcil complir la llei per més bona voluntat que hi posin. Sortosament, no sembla que ni la Policia Municipal de Girona i menys els serveis d’inspecció de Comerç de la Generalitat tinguin intenció de comprovar l’estricte compliment de la normativa més enllà d’alguns casos puntuals que mereixin una sanció ni que sigui per justificar actuacions punitives en aquest àmbit.
No crec que amb la qüestió de les temperatures d’estiu i d’hivern aconsegueixi arribar al 7% a què s’ha compromès el govern amb les autoritats europees, però és evident que calia fer alguna cosa ni que sigui per complir l’expedient. Així, l’estiu a ciutat ha anat seguint el ritme habitual d’una Girona irreal, amb les terrasses plenes cercant ombres impossibles, bars, restaurants, comerços, veïns, tothom vigilant el consum elèctric després de l’ensurt de la darrera factura carregada al compte corrent i amb la lògica preocupació de pensar que la crisi que ens ha caigut al damunt encara pot anar a pitjor quan arribin els primers freds d’hivern. I sempre amb un ull vigilant que un foc incontrolat no ens ho acabi d’espatllar cremant els boscos de la muntanya dels Àngels i ens afecti el massís de les Gavarres, que malgrat els xàfecs dels darrers dies encara presenta un aspecte sec i vulnerable. A les portes d’un diumenge 11 de Setembre dividit i devaluat, intentem deixar enrere les calors passades mentre esperem que un cop acabada la sequera no ens arribin les tempestes tardorals amb presagis d’inundacions.
