Quiosc

Diari de Girona

Mateu Ciurana

Susqueda

M’agrada pujar a Susqueda i veure el nivell de l’embassament. La primera satisfacció me la dona trobar la tanca oberta que permet deambular per damunt de l’impressionant obra d’arquitectura i enginyeria amb un simple avís a la responsabilitat personal.

Em recolzo, primer, a la part que dona a la vall i penso en com es perd la capacitat de calcular les dimensions. Susqueda és un tresor que ens permet acumular aigua, transformar megawats/hora nets i, per ara, ha evitat les inundacions a Girona, recurrents en temps pretèrits.

Serveix també per a subministrar aigua a Barcelona i voltants, cosa que no em sembla malament si no ens escatimen el curs mínim acceptable pel nostre Ter. Diuen que pel camí es perden milions de metres cúbics en forats a la conducció.

Penso també en la novel·la Susqueda d’en Miquel Fañanàs –en dues versions– que explica els estralls produïts pel trencament de la faraònica infraestructura i que va originar la més esperpèntica història de la ràdio gironina a començaments dels vuitanta. Però la presa és segura. El cataclisme necessari per a esberlar-la seria verdaguerià i, potser, ja no ens vindria d’aquí.

Em giro i miro l’aigua verdosa i espessa i, certament, el nivell és baix. Però jo, optimista patològic, em dic a mi mateix que l’he vist altres cops molt més avall que ara. I no soc negacionista. A la nostra generació ens pertoca racionalitzar el consum dels recursos naturals i lluitar contra la contaminació del planeta. I si el clima canvia –que és canviant– que no sigui a causa de la nostra deixadesa. Sé que les pluges vindran i tornarem a veure com puja el nivell i tindrem l’orgàsmic plaer de veure com vessa el sobreeixidor.

En temps del tripartit hi va haver tal sequera que el conseller del ram va dir que només quedava demanar a la Moreneta que fes ploure. En pocs dies va començar a caure aigua del cel i es va acabar «la pertinaz sequía». Un temps després un periodista li va preguntar si ja havia pujat a Montserrat a donar gràcies i el conseller va respondre que no creia en aquestes collonades. Diuen que l’infern és ple de desagraïts.

Baixant, a l’alçada del Pasteral, recordo com quan Josep Arnau presidia la Diputació es va ver una gran obra portant l’aigua fins a la Costa Brava.

I deixo enrere Susqueda, lloc inquietant i misteriós, amb un doble crim per resoldre pensant que no he vist el pantà mig buit. L’he vist mig ple. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Compartir l'article

stats