Ningú pot negar que Ryanair ha construït un model d’èxit. Mentre moltes aerolínies encara pateixen les conseqüències de la Covid, la irlandesa espera tancar l’exercici amb un benefici de mil milions i compta amb quatre mil milions de liquiditat a la seva caixa. Tot i les bones xifres, manté invariable el rumb que l’ha portat a ser la primera aerolínia d’Europa: optimitzar costos -sovint a costa de la comoditat dels usuaris i de les condicions laborals dels empleats- i dissenyar un model de negoci totalment centrat en el cost operatiu.
A Girona va revitalitzar l’aeroport gràcies a la complicitat (i els milions d’euros) que van aportar les institucions locals, que van quedar amb un pam de nas quan va traslladar bona part de les operacions a Barcelona. Ara, que l’Aeroport del Prat està a punt d’arribar al límit de la seva capacitat, el conseller delegat de la companyia torna a veure amb bons ulls un increment de l’activitat a Vilobí sempre que rebi incentius de les administracions. La delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, qüestionava fa uns mesos, en una entrevista a aquest diari, aquell model de subvencions. Assegurava que seria «seria absurd tornar a un escenari de fa deu anys». Esperem que sigui la postura de tot el govern. Negociar amb xantagistes és una mala idea.
