Pacheta plora, donem-li un paquet de Kleenex i que es pugui eixugar les llàgrimes. Estic preocupat perquè aviat, entre setmana, serà difícil trobar un cinema que mantingui la sessió de nit (a Salt ja l’han treta), i d’això els en volia parlar. Però escoltin, si Pacheta plora, ja ho tractarem un altre dia.
Passa en molts àmbits, però en l’esport especialment, que alguns protagonistes acaben cruspits pel seu propi personatge. Li passa a Roberto Íñiguez, li passa a Marcelino, i li passa a Pacheta, mediocre jugador que agafant el paper d’entrenador populista va fent la viu-viu. Per al tècnic del Valladolid, l’únic anàlisi possible de la derrota del seu equip a Girona era un suposat penal de Juanpe a Plata. Amb el seu posat restret, fent ostentoses gesticulacions, primer va aparèixer per plorar a DAZN i després ho va fer a la sala de premsa de Montilivi. Al partit de Pacheta, però, no existeix l’escandalosa segona groga que l’àrbitre va perdonar a Anuar, com tampoc al seu dia li va semblar que pujar amb l’Elx havent disputat el partit d’anada en un camp de patates pogués haver sigut determinant. Fer-se l’indignat i l’ofès potser es pensa que li tapa les vergonyes i que els dos gols del Girona retratessin la seva defensa (n’han rebut 10 en 5 partits) no ho veu ningú.
