Quiosc

Diari de Girona

Jordi Xuclà

Previsions a mesos vista

Hem tornat a la feina, després d’un estiu que en el meu cas ha estat d’un joiós no descansar i al final de celebrar que els meus progenitors, ja grans, han guanyat a una Covid dura, molt dura, que va portar les coses al límit. Començo el curs, doncs, cansat de no haver descansat, content de celebrar la vida i valorar les coses importants de la mateixa i somiant en unes futures vacances en un lloc càlid quan arribi el fred. Mentrestant, aquí van algunes previsions escampades dels diferents terrenys per on trec el nas:

La gran renúncia. Un de cada cinc treballadors planeja canviar de feina, segons una completa informació d’El País del 10 de setembre de 2022. 30.000 persones ja han deixat el seu lloc de treball l’any 2022 per motius diversos com el salari, la conciliació i ambients laborals no sans. D’alguna manera s’està veient com els anys de la pandèmia estan modulant les nostres prioritats vitals. A això s’hi ha d’afegir noves opcions laborals més flexibles que fan trontollar els itineraris laborals clàssics. Per exemple, aquesta setmana he parlat per motius professionals amb els representants de les associacions de transport de viatgers en autobús. El sector té un greu problema per trobar xofers d’autobús per cobrir la demanda. En el mercat, hi ha persones que troben que els horaris rutinaris, els recorreguts preestablerts... són feines poc atraients. Hi ha persones que prefereixen la flexibilitat laboral de portar menjar a les cases particulars o entregar paquets. Feines que queden vacants. A Portugal, amb el mateix problema, acaben de modificar la llei per reconèixer automàticament la validesa del carnet de conduir dels ciutadans de Brasil per contractar-los. Les formes de feina estan canviant. Menys espais per oficines, més espais per logística.

Un altre cop amb presses. S’ha dit molts de cops que la integració europea es fa a batzegades cada cop que es presenta una urgència. En general, diversos avenços de la humanitat s’han aconseguit en moments que la necessitat apresa. Les noves formes de producció d’energies renovables a Europa i la desvinculació de la dependència energètica de Rússia es farà sota l’imperatiu de les presses: no passar fred aquest hivern. La Unió Europea ha pres una decisió pragmàtica i decidida. Soc entusiasta amb la presidència d’Ursula von der Leyen a la Comissió Europea. Ha pres decisions valentes i ràpides des de la pandèmia fins als efectes de la crisi provocada pel nou ordre mundial nascut de l’inici de la guerra d’invasió a Ucraïna. Tindrem noves fonts d’energia i un retorn d’emergència i circumstàncies a l’energia nuclear a molts països occidentals, menys a Espanya on l’executiu es manté inflexible en aquest punt.

Un possible conflicte congelat. Durant anys he dedicat hores, amb ganes, a ensenyar a la universitat els «conflictes congelats» dels territoris de l’esfera postsoviètica. Era un tema que ens agradava a ben pocs, però que avui s’ha convertit en tema d’interès per depèn de com evolucioni la guerra a Ucraïna. Els conflictes congelats de Transnístria, d’Ossètia del Sud i Abjacia, de l’alt Karabakh... tenen la nota comuna que un territori legalment sota la delimitació de la sobirania d’un estat, es troba fora de control d’aquest estat i sota el control efectiu d’unes autoproclamades repúbliques que tenen vincles amb Rússia. He estat a les portes de les fronteres interiors de tots aquests territoris, però mai hi he volgut entrar. Només hi hauria pogut entrar des de la banda «russa», però això m’hauria vetat per anys o de per vida l’entrada als Estats que tenen la sobirania formal, que no el control real, del territori. Explico tot això perquè la invasió de Rússia sobre part d’Ucraïna està agafant formes de conflicte congelat, de llarga durada i sense prou força de cap de les dues parts per cantar victòria, per tombar a l’oponent, per guanyar la guerra. A vegades els conflictes congelats es paren amb un armistici, però en la guerra d’invasió d’Ucraïna sembla que les coses encara poden anar per llarg en tant i en quant els Estats Units estan disposats a alimentar amb armament un exèrcit, l’ucraïnès, que s’ha erigit en primera línia d’atac sota el sosteniment de tercers països. L’escenari de desacoblament de Rússia de la resta d’Europa ja es dona per descomptat –a efectes econòmics, polítics i quasi energètics– i aquest pot ser un conflicte que sigui guerra de desgast. Al cap de molts anys, alguns decidiran firmar una pau. Els Estats Units envia missions d’alt nivell a Taiwan. A primer cop d’ull, irritant, però mai se sap tot a la superfície.

Del teatre i dels fets. Sopar a Madrid amb Ernesto E. M’explica els laberints de les querelles del poder judicial. Per fer-ho simple: acabarem l’any amb una nova composició del Tribunal Constitucional amb majoria progressista. Els magistrats conservadors del Consell General del Poder Judicial faran la rebequeria i no permetran votar els dos magistrats en el termini fixat, 13 de setembre, però hi haurà dos nous magistrats del CGPJ i dos nous magistrats nomenats pel Govern. Tot segons el que està previst a la Constitució. El resultat serà un magistrat progressista president el Tribunal Constitucional. El nom de consens és Cándido Conde-Pumpido, ment jurídica que ho ha estat quasi tot. Però les conspiracions no s’acaben mai i els magistrats conservadors han temptat a la magistrada progressista María Luisa Balaguer per votar-la per presidenta del Tribunal. Els números només donen per un empat i una crisi. Veurem si ella es deixa temptar. Hi ha molts més àudios del comissari dels baixos fons José Manuel Villarejo. Un serial per no acabar. Aquest home ha tingut tractes amb tanta i tan variada gent. També amb aquell programa d’agitació de TV3 que el va pagar per anar a parlar tres hores i alimentar la teoria neuròtica que els atemptats del 17 d’agost de 2017 els van organitzar els serveis secrets espanyols. Indispensable veure el documental 800 metres a Netflix, el més ajustat a la veritat coneguda en un tema que vaig poder saber bastant tirant a molt. Villarejo va fer serveis dels més variats, però això ja s’explica en una sobretaula.

Política. Hi haurà pressupostos generals de l’Estat i legislatura espanyola llarga amb eleccions el desembre de 2023 o gener de 2024. D’aquí a dos mesos començarà un judici que farà que el món independentista es divideixi encara més: els que consideren que Laura Borràs és víctima de la «repressió» i els que li veuen la punibilitat penal (més fi no ho podia escriure). Aquest estiu ens ha regalat unes escenes que ni un serial sud-americà tòrrid. Alguns brots d’intolerància que fan angúnia despunten en sectors de l’independentisme irredempt.

Compartir l'article

stats