Quiosc

Diari de Girona

Jordi Bosch

El relat d’una mort

La BBC, l’actriu Helen Mirren o la sèrie «The Crown» han ajudat a crear la imatge que hem tingut d’Isabel II

Helen Mirren, interpretant la reina Isabel II LAURIE SPARHAM

Huw Edwards és el presentador principal dels informatius i esdeveniments de la BBC. Un rostre de referència de la cadena pública britànica pel que fa a la tradició i simbolisme de rigor que els ha acompanyat sempre. El periodista gal·lès condueix diàriament el noticiari de les deu del vespre i s’encarrega de les retransmissions de les nits electorals britàniques o dels grans moments del país com la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, el casament dels ara nous prínceps de Gal·les o l’enterrament del príncep Felip. Certament, tenien un pla preparat fins al detall, però les circumstàncies també ajudaren que des de mig matí fossin capaços de crear un clímax i un relat que portava a assumir com un fet immediat i inevitable la defunció de la reina de forma serena i sense trasbalsos. Al Regne Unit i a tot el món, la BBC ha ajudat a crear durant dècades la imatge d’Isabel II.

Quan dijous a la tarda era amb uns companys a una cafeteria del centre de la ciutat de Vitòria, amb els ulls posats a la BBC al televisor de l’establiment, la sobtada aparició a la pantalla d’Huw Edwards, amb vestit i corbata negre, fent una petita pausa després de dir que la BBC els havia de comunicar un fet important, ens quedava a tots claríssim que anunciaria la defunció de la reina. Els recomano cercar a internet aquest vídeo perquè és tota una lliçó de periodisme i comunicació. El to, el volum de la seva veu, la realització, la gravetat del seu rostre, la repetició del missatge, etc. Tot un pla que la BBC tenia preparat des de fa anys. En vaig sentir parlar per primer cop quan vaig anar a seguir des d’un estudi de la BBC la jornada electoral del 2 de maig de 1997 i un directiu de la cadena m’ho va explicar. Foren les primeres eleccions que va guanyar Tony Blair després de 18 anys de governs conservadors. Al marge de l’operatiu propi de la BBC, ara s’ha sabut que la comissió encarregada de tenir a punt l’operació necrològica de la reina s’havia constituït l’any 1960, ara en fa 62!

La longevitat de la reina d’Anglaterra en l’exercici de les seves funcions fa que el món conegut des de la fi de la Segona Guerra Mundial hagi canviat radicalment fins ara moltes vegades mentre que ella sempre hi era. Crec que aquesta circumstància excepcional de continuïtat és clau perquè la mort s’hagi convertit en una notícia d’abast mundial. Una persona del nostre país que hagi nascut el dia que la reina Isabel II succeïa el seu pare ara té 70 anys i ja en fa cinc que s’ha jubilat. Una dona tan discreta, neutral i alhora fent-se present, sempre en el seu rol, sense que es coneguessin mai les seves opinions personals, a diferència del seu marit o del seu fill gran, que opinaven sobre tot. I què diem de la resta de la seva família, on hi conviuen autèntics peixos bullits i altres donats a excedir-se. El dic de contenció ja no existeix.

Amb els anys, a través dels comentaris i confidències de funcionaris de Buckingham Palace, parents i altres famílies reials que han tractat la monarca, s’ha sabut que la interpretació que va fer Helen Mirren a la pel·lícula The Queen dirigida per Sthephen Frears el 2006, per la qual va guanyar l’Òscar, no només és boníssima artísticament, sinó que Elisabet II és exactament com la ficciona Helen Mirren. D’un «realisme sorprenent», en paraules d’un antic secretari. I també molt ben narrats, segons els coneixedors, els fets que relata la pel·lícula al voltant de la mort de la princesa Diana i la reacció de la reina, la família, el primer ministre, la premsa sensacionalista i el poble de carrer.

Com és sabut, la reina va saber canviar. La mateixa persona que ha beneït que el seu hereu tingui ara un feliç matrimoni amb la seva antiga amant, tots dos divorciats, dècades abans va amargar la vida a la seva única germana, Margarida, perquè es volia casar amb un separat. Tot això es veu a The Crown, aclamada sèrie de Netflix al voltant de la llarga vida de la reina i de la qual ara ja sabem com serà el final. No ha tingut en aquest cas, per part de l’entorn dels Windsor, els comentaris elogiosos que va rebre The Queen, sinó que l’han criticat per considerar que distorsiona fets i personatges. Però l’èxit de la sèrie és tan gran que ha contribuït a la mitificació de la reina.

Compartir l'article

stats